Esperit de Festa 18-02-06

Bon dia.
El passat diumenge 12 de febrer, el diari El Punt publicava una carta signada per Israel Clarà que, com a editor d’Olga Xirinacs, defensava la lliure opció de l’autora d’escriure i publicar, també, en castellà. Res a dir si aquest senyor no acabés la seva carta amb un estirabot contradictori a les seves tesis argumentals i més propi d’aquests progressistes de saló que s’avergonyeixen de la sardana, però que no tenen cap mania d’apuntar-se a cursets de sevillanes o de contry perquè, segons ells, fa més modern.
La carta acabava així: “Tenim el país que ens mereixem, i mentre no entenguem això seguirem essent un país de sardanes i pa sucat amb oli.”
Immediatament de llegir això, i com poden suposar bastant indignat, vaig escriure una carta de rèplica que ha estat publicada al mateix diari el passat dijous 16 i que diu així: “Miri, senyor Clarà, jo també estic a favor d’Olga Xirinacs i de la seva llibertat d’escriure i publicar en l’idioma que vulgui, també tinc llibres publicats, gairebé una vintena entre assaig i poesia, i també em considero, com vostè, catalanista i independentista, i, a més, senyor Clarà, sóc sardanista, és a dir m’estimo molt aquest país de sardanes que vostè menysprea. Digui’m, senyor Clarà ¿que té en contra de les sardanes? ¿En sap vostè alguna cosa de la sardana i el seu entorn? ¿Vostè es considera catalanista i independentista i menysprea la música de Garreta, Toldrà, Pau Casals, Morera i tants i tants compositors de sardanes i música per a cobla de tots els temps que prestigien la nostra música popular i la cobla, un conjunt instrumental únic al món? Expliqui’m, senyor Clarà, ¿perquè posa la sardana i als sardanistes com a culpables de no tenir el país que vostè, i jo, voldríem? Vostè es queixa i defensa que ningú pot condemnar ningú per una decisió personal i, en canvi, menysprea i condemna els sardanistes per haver pres l’opció personal d’estimar la sardana com una forma més d’estimar el país. Certament, senyor Clarà, tenim el país que ens mereixem, i vostè n’és un exemple més.”
Fins aquí, el contingut de la meva carta de rèplica. Espero que interpretaran aquesta referència personal com a una aportació a la reivindicació i al respecte que tots els sardanistes ens mereixem. Qui vulgui descarregar la seva bilis que ho faci, però que deixi la sardana i els sardanistes al marge de les seves frustracions personals i nacionals.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director