Esperit de Festa 21-04-07

Bon dia.
Dilluns és Sant Jordi i, tal com va escriure Joan Maragall, “en aquesta diada hi ha olor de roses i amor de pàtria. I encara que al mercat i al jardí hi hagi també flors d’altra mena, i encara que tots els dies estimem prou Catalunya, el dia de Sant Jordi fa una olor, com cap altra, de pàtria i de roses”. I ens segueix dient el gran poeta Joan Maragall: “És una olor viva i una amor viva. Els altres dies de primavera tenen roses; però el de Sant Jordi sembla tot ell fet de roses, i les collim del jardí o les comprem a mercat com una prometença; les portem a la mà amb una misteriosa alegria, i, passant, les mostrem tots joiosos, saludant-nos els uns als altres amb un somriure d’iniciats en la festa formosa.”
És, doncs, convenient que rellegim els nostres clàssics, els nostres poetes. Per recuperar un esperit de compromís, d’amor a la pàtria, en un temps on priva l’ambigüitat i el desconcert. Per imaginar-nos, per un moment, la pàtria que ells idealitzaven en els seus escrits i en els seus versos, la pàtria que somniaven rica i plena. Aquesta Catalunya que, deien, portaven encesa dins el pit. I comparar-la amb la que avui tenim. Aquesta pàtria, nació o comunitat? O, potser, ni una cosa ni l’altra? O, només es tracta d’una barreja interessada de definicions per tal de no molestar ningú, ni de dintre ni de fóra? Així les coses, no ens ha d’estranyar que el nostre Sant Jordi d’avui cavalqui sobre un cavall de cartró i sense llança ni espasa. ¿Serà, doncs, veritat que ha estat el drac el veritable guanyador? ¿I de la princesa, què se n’ha fet? ¿S’ha apuntat a una ONG solidària i se n’ha anat a un llunyà continent? Torno a Maragall, que ens deia: “Catalunya ha de salvar a tota bellesa que tremola davant la monstruositat, a tota puresa que es rendiria a ésser devorada per la impuresa, a tot lo bo que plora impotent davant del mal que brama amb la força de la injustícia.”
Per això cal que, aquest Sant Jordi, sortim al carrer amb una rosa com a espasa i amb un llibre com a escut. Que passegem orgullosos la nostra catalanitat tot reivindicant la nostra història. Que no ens facin enrere els monstres disfressats de persones normals o les proclames interessades a deixar-nos sense iniciativa. I recordem que el poema Sant Jordi de Josep Maria de Sagarra ens diu que Sant Jordi du una rosa mig desclosa/ pintada de vermell i de neguit./ Catalunya és el nom d’aquesta rosa/ i Sant Jordi la porta sobre el pit./ La rosa li ha donat gaudis i penes/ i ell se l’estima fins qui sap on;/ i amb ella té més sang dins les venes/per poder vèncer tots els dracs del món.
Que tinguin un bon cap de setmana i una feliç diada de Sant Jordi.
Segueix Sant Jordi! Sant Jordi! CD Sant Jordi. Història i llegenda. Trac 18. total 10’30”
Lluís Subirana. Director