Esperit de Festa 15-03-08

Bon dia.
La setmana passada es van iniciar a Banyoles els actes commemoratius del centenari del naixement del mestre Manuel Saderra i Puigferrer. Al llarg de l’any seran moltes les referències que es faran sobre la seva personalitat i la seva obra. Per tant, és difícil de fer un breu comentari sense coincidir amb algun aspecte de la vida, l’obra o la personalitat del mestre amb tots els que hi faran referència.
És per això que, per tal de concretar i expressar millor el què vull manifestar, em permeto manllevar uns versos del poema Arpegis de comiat amb amor que Manuel Pont, poeta i periodista, autor de la lletra de Somni, va dedicar al mestre amb motiu de la seva mort i utilitzar-los com a referent. Diu el poeta:

Te n’has anat després d’omplir els teus dies
(els darrers anys daurats)
amb brindis compartits i amb alegries
que ja et coronen entre els consagrats.

Efectivament, el mestre admirat ens va deixar després d’una vida intensa que va omplir amb valors de gran riquesa: la honestedat, la senzillesa, l’amistat, la sinceritat, la feina ben feta, el compromís amb un mateix i amb els altres, l’amor a la família, el donar sense esperar res a canvi, la fidelitat a uns ideals, uns valors que no cotitzen a la borsa perquè no formen part de la dinàmica egoista i materialista que impera en la societat actual però que van omplir els dies del mestre, que el van acompanyar en el seu cicle vital i que, d’alguna manera, sense ell proposar-s’ho, va transmetre als qui, amb més o menys proximitat i intensitat, vam ser honorats amb la seva estima i amistat.
Van ser els seus darrers anys daurats els que el van convertir en un personatge entranyable, estimat i admirat, que li van permetre recollir, en forma d’homenatges i distincions, el fruit del seu treball, una gran part, realitzat en condicions gens favorables. Uns darrers anys daurats on els brindis i les alegries el van fer encara més proper a la seva gent, més identificat amb la seva manera de viure i d’entendre la vida. Uns anys daurats passejats plàcidament a l’entorn del llac de Banyoles a cavall de la seva motocicleta, xuclant àvidament una cigarreta i fent-la petar amb la penya de vells amics al cafè. La sinceritat, el respecte i la honestedat van ser, també, característiques associades a la seva trajectòria pública i a la seva vida privada.
En un món tan propens a l’adulació, la qualitat que jo li destacaria seria la de la senzillesa. I, precisament per aquesta innata senzillesa, la seva mancança principal podria ser la falta d’ambició. Cosa aquesta que, coneixent-lo, més que un defecte, era una virtut.
Coronat amb la millor corona, el respecte i l’estimació dels seus familiars i amics, ell feia com si res, acceptant honors però defugint elogis i adulacions. Exemple de modèstia, ell era el crític més sever d’aquesta gran obra musical que ens va llegar i que hem de continuar propagant en homenatge permanent a la seva memòria.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subitana. Director