dilluns, 13 d’octubre de 2008

Esperit de Festa 10-06-06

Bon dia.
La setmana passada, amb motiu dels èxits musicals aconseguits al certamen La Sardana de l’Any per Joan Jordi Beumala i Enric Ortí, comentàvem la vitalitat del sardanisme sabadellenc. Una vitalitat, però, que hem de fer extensiva al conjunt de la cultura popular de la nostra ciutat si ens atenem a la quantitat i a la qualitat dels actes que s’organitzen. En tenim una bona mostra amb els programats aquesta setmana amb motiu de la Primera Trobada de Sabadell Festa i Tradició, alguns ja celebrats i els que podrem gaudir avui i demà i que els detallem a la nostra agenda.
Tornant a l’àmbit de la sardana, la presentació ahir de l’últim treball discogràfic de la Cobla Sabadell titulat Nostàlgia, una selecció antològica de l’obra del mestre Agustí Borgunyó, tant per la qualitat interpretativa, per la importància del treball de recerca efectuat per Elisenda Vilarrúbies, i per l’acurada presentació i promoció de l’acte, són un d’aquells fets que prestigien els seus organitzadors i la ciutat que els acull. Com també és important i significatiu del potencial sabadellenc el concert de música de cambra que se celebrarà demà a dos quarts de set de la tarda a l’Església de la Santíssima Trinitat organitzat per l’entitat Sabadell més Música, i on els instruments protagonistes seran l’orgue, el flabiol i la tenora, a càrrec de Jordi Vergés a l’orgue i Jordi Figaró amb el flabiol i la tenora.
Com veuen, una mostra més de tradició i innovació en uns dies en que la premsa, comentant el 30 aniversari de la Dharma, es fa ressò del bon moment i la qualitat de la música de fusió entre el gènere pop i la cobla.
I parlant de tradició i d’innovació, he llegit en un diari un extens reportatge que informava que una de les novetats més populars d’aquest estiu serien les espardenyes. O sigui, que si volem anar a la moda ens hem de calçar unes espardenyes, això sí, amb diversitat de dissenys i a preus gens populars. Ara resultarà que tots aquells “progres” que s’han passat anys menyspreant la nostra cultura popular, etiquetant-la de cultura d’espardenya i barretina, seran els primers a comprar-se unes espardenyes de disseny. I, qui sap, si un dia també es posa de moda la barretina, correran també a comprar-ne una, de disseny no faltaria més, i ploraran d’emoció, una emoció molt “guai”, orgullosos d’haver recuperat les còmodes i fresques espardenyes i l’enyorada i nostrada barretina.
Viure per veure! Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director