dimarts, 14 d’octubre del 2008

Esperit de Festa 14-04-07

Bon dia.
He llegit la notícia que el Govern de la Generalitat vol fer una enquesta per tal de mesurar el nostre nivell de felicitat. Abans però, i com és habitual, nomenarà una comissió d’experts per determinar quins han de ser els referents que fixin els paràmetres per avaluar si la felicitat dels catalans és bona, regular o insatisfactòria, cosa aquesta que tiraria per terra el concepte de societat del benestar en la qual ens inclouen a tots, des de la vídua que ha de malviure amb poc més de 200 euros de pensió al mes, als centenars de milionaris d’euros que diuen les estadístiques que conviuen, és un dir, amb nosaltres en aquest petit país nostre. A mi, d’entrada, la primera pregunta que se m’acut és qui avaluarà el grau de felicitat de les persones cridades a formar part d’aquesta comissió i que, amb el seu diagnòstic, ens diran com en som, o no en som, vostès i jo de feliços. Tinc per costum, i em sembla que no és pas dolent, que quan vull situar en el seu exacte context una determinada paraula consultar el diccionari a veure què en diu. I el Fabra em diu que la felicitat és un estat d’ànim plenament satisfet. A partir d’aquesta definició, em començo a qüestionar quines preguntes em faran els experts, tota vegada que les meves respostes, depenent del meu estat d’ànim, influiran en el seu diagnòstic. És probable que em preguntin si era feliç en la meva feina; si sóc feliç en el meu entorn familiar, amb els meus amics i amigues; si sóc feliç quan vaig al teatre, al cinema, a un concert; si ho sóc practicant l’esport, escrivint, llegint un llibre, mirant la televisió o fent aquest programa. Però molt em temo que no em preguntaran si sóc feliç ballant o escoltant sardanes. Per tant, no podré respondre amb propietat aquest qüestionari perquè serà incomplert, perquè una part d’aquest meu estat d’ànim plenament satisfet, que segons la descripció del diccionari porta a la felicitat, no haurà estat previst pels teòricament experts. Cal, doncs, que el Govern ho tingui en compte i que entre la comissió inclogui algú que sigui expert en l’àmbit del sardanisme. Altrament, i com ja hem comprovat amb altres iniciatives d’aquest tipus de màrqueting institucional, els únics que realment assoliran un bon estat d’ànim i de felicitat seran els membres de la comissió a l’hora de cobrar la minuta pel seu assessorament.
Passi el que passi però i al marge de totes aquestes consideracions, que tinguin un bon cap de setmana, mantinguin un bon estat d’ànim i, amb enquesta o sense, siguin molt, molt feliços.
Lluís Subirana. Director