diumenge, 12 d’octubre de 2008

Esperit de Festa 09-04-05

Bon dia.
I una bona notícia. La setmana passada es van fer públics els destinataris de les Medalles d’Honor de Sabadell 2005. I, a proposta del Districte Primer de la nostra ciutat, una d’aquestes medalles s’atorgarà a un nom, a una persona, a un amic, a un compositor de sardanes popular i estimat per tots: Carles Rovira i Reixach.
Nascut a Sabadell, en una data emblemàtica com el 23 d’abril, de l’any 1929, als 11 anys es va aficionar a la música i es va adreçar a Josep Costa, veí seu i director de l’orquestra Els Muixins, perquè li donés les primeres nocions de solfeig. L’any 1944 va escriure la primera sardana, Flors del Vallès, primer per a piano i instrumentada més tard per Narcís Paulís, amb qui va seguir uns estudis musicals que va haver d’interrompre de nou per incompatibilitat d’horaris amb els estudis de peritatge químic. Més endavant va completar els coneixements musicals amb el pare claretià Ramon Llobet. La seva activitat com a compositor té dues etapes. La primera va de 1944 a 1953, amb dotze sardanes, entre elles, Germanor Montserratina amb lletra d’Amat Gosalbes, Sabadell Sardanista i Cant a l’estimada dedicada a la seva promesa i més tard esposa, Maria Perarnau. L’any 1979 amb Sant Feliu del Racó va iniciar una nova etapa que ja seguiria fins l’actualitat. Porta escrites més d’un centenar d’obres, la majoria sardanes però també altres composicions per a cobla: galops, arranjaments, reculls de temes populars catalans, etcètera. Ha estat finalista diverses vegades al certamen La Sardana de l’Any i té possibilitats de tornar-ho a ser aquest any amb la sardana dedicada a Josep Joval. Ha rebut, i rep sovint, actes d’homenatge i reconeixement a la seva obra sardanista i a la seva senzillesa i qualitat humana. Quan escriu sap perfectament a qui van dirigides les seves sardanes i qui les ha d’interpretar i això el converteix en un dels compositors actuals més sol·licitats.
Una Medalla d’Honor que l’honora i ens honora a tots els sardanistes. Per tant, quan el trobem pel carrer, a una ballada o en un aplec, felicitem-lo. Bé que s’ho mereix. Amic Carles, vagi per endavant la meva més cordial felicitació a la que s’adhereix tot l’equip del programa. I que sigui per molts anys!
I vostès, que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director