diumenge, 12 d’octubre del 2008

Esperit de Festa 02-04-05

Bon dia.
Potser alguns de vostès han aprofitat aquesta Setmana Santa per assistir a alguna de les representacions de la Passió que per aquestes dates se celebren a poblacions com Cervera, Olesa de Montserrat o Esparreguera, per citar les més antigues i popularment conegudes. O potser ho han fet en altres anys o tenen la intenció de fer-ho en dates properes. Sigui com sigui és un espectacle totalment recomanable. A mi, aquestes dates em recorden la meva infància a Esparreguera quan, com molts dels nens i nenes de la localitat, participava a la representació de la Passió com a figurant, o com en dèiem popularment “com a poble”. La meva actuació es limitava a intervenir en escenes multitudinàries com el sermó de la muntanya, l’entrada de Jesús a Jerusalem muntat damunt d’una burra, o en el moment culminant de la resurrecció de Jesús. Actuacions puntuals al llarg de tot un dia d’espectacle que em permetia viure la Passió entre vestidors enmig del frenesí constant dels actors, tramoistes i demés personal implicat. La meva admiració se centrava però en un personatge: el Judes que era interpretat pel meu oncle Francesc, germà del meu pare. Hi havia una altra escena que m’interessava especialment: el Sant Sopar. En el decurs de l’acte Jesús repartia entre els apòstols un tros de pa de pessic beneït que el meu oncle em donava en sortir d’escena. No sé si aquella fictícia benedicció podia influir però la veritat és que aquell mos de pa de pessic en plena postguerra i racionament del pa a mi em sabia a glòria. Molts dels infants de la meva generació que fèiem de poble després van esdevenir actors amb papers importants i, probablement, avui tenen néts que fan de figurants. Aquesta és la grandesa de la tradició. El traspàs de generació en generació dels nostres referents culturals més populars i arrelats al poble. I això val per a totes les formes de cultura popular. Salvant les distàncies que separen un espectacle mediàtic com la Passió d’una manifestació popular rutinària com un ballada de sardanes tan de bo la sardana pogués també gaudir d’aquesta transmissió generacional que avui, malgrat la bona voluntat d’alguns avis i pares, malauradament, no té.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director