diumenge, 12 d’octubre de 2008

Esperit de Festa 04-06-05

Bon dia.
Aquest cap de setmana se celebra a Calella el 78 Aplec de la Sardana. Setanta-vuit edicions del que és denominat amb tot mereixement com L’Aplec Pairal de Catalunya. Sota l’eficient organització de l’Agrupació Sardanista, el concert i la doble audició d’aquesta nit al Passeig Puigvert s’ha convertit en un al·licient important que aplega una gran gernació de sardanistes i curiosos que gaudeixen de l’espectacle. L’atractiva oferta hotelera i el prestigi de les cobles actuants, sense oblidar l’acollidor recinte del Parc Dalmau, fan de l’Aplec de Calella una de les manifestacions festives del sardanisme més esperada.
Però pels sardanistes d’una certa edat l’Aplec de Calella ens recorda una època de la nostra història i de les nostres vivències en que anar-hi era molt més que assistir a un simple aplec de sardanes. Anar a l’Aplec de Calella els anys 50-60 tenia, també, un sentit de reivindicació de la catalanitat. Entre els milers de persones que hi arribaven bàsicament en tren o en autocar hi havia un percemptatge elevadíssim de joves procedents de colles i de centres sardanistes i culturals que anaven, que anàvem, a l’Aplec de Calella com si es tractés d’un místic ritual. Calia anar-hi. Si no havies anat a Calella no et podies considerar un sardanista realitzat. Salvant les distàncies de temps, modes i costums, pels joves reivindicatius i catalanistes d’aquella època l’Aplec de Calella venia a significar el que pels joves de generacions posteriors ha pogut representar l’assistència als multitudinaris concerts de rok, pop o folk celebrats a diversos indrets del país. A mi, particularment, l’assistència a l’Aplec de Calella m’evoca aquells anys de joventut, d’il·lusions, de compromís amb un país i una cultura que també a través de les manifestacions sardanistes ha estat constantment reivindicada i servida. I m’evoca records, molts bons records que ara voldria compartir amb tots vostès tot escoltant junts aquesta emblemàtica sardana del mestre Bou, estrenada precisament l’any 1953: Record de Calella.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director