diumenge, 12 d’octubre de 2008

Esperit de Festa 28-01-06

Bon dia.
Ahir a la nit, al Teatre de Bescanó, s’havia de celebrar un concert en commemoració dels 250 números de la revista SOM, que finalment va ser ajornat a causa de les nevades caigudes a diferents indrets de Catalunya. Tinc la satisfacció de ser un dels col·laboradors més antics de la revista ja que el meu primer article va ser publicat al número 4, el juliol-agost de 1980. Es titulava El sardanisme com a actitud i, entre altres coses, deia:
“Sembla que s’albira una nova perspectiva d’autogovern amb el restabliment efectiu de la Generalitat i el seu Parlament. Tornem confiem que la nostra actitud sardanista no serà oblidada pels màxims responsables de la cultura catalana, conscients que els elements que perviuen en la sardana són una conquesta cultural dels nostres avantpassats i que, com qualsevol altre aspecte assolit dins la cultura catalana, han d’estar a l’abast de tot el poble”.
Ara, 25 anys després, ens podem preguntar si la sardana ha assolit el reconeixement i el suport institucional que esperàvem. I quan parlo de suport institucional em refereixo al de la nostra màxima institució de govern, la Generalitat de Catalunya, des de la seva constitució ençà, en el seu conjunt i en tots els seus àmbits: formatiu, educatiu, editorial, econòmic, promocional, cultural, etc. I la resposta és que no. Malgrat tot, el sardanisme ha fet i segueix fent el seu camí. Entre llums i ombres, però segueix caminant. I el camí recorregut el podem resseguir a les pàgines de la revista SOM.
Celebrem, doncs, que s’hagi pogut arribat al número 250. Amb les seves virtuts i els seus defectes, aquesta és la revista que si no tinguéssim hauríem de crear. Jo em pregunto si el món de la sardana n’és conscient d’aquest fet. Si jutgem pel número de subscriptors, la resposta no és l’esperada. Molt demanar, molt exigir, molt reivindicar, molt criticar, i molt poc participar, comprometre’s el mínim, estalviar-se el màxim. Arribar al número 250 és important, com important és la voluntat de seguir endavant que anima als seus responsables, com important ha de ser la col·laboració econòmica d’institucions, entitats i anunciants, com important hauria de ser el suport moral i actiu del públic sardanista a qui principalment s’adressa, traduint aquest suport en forma de subscripcions i col·laboracions. Important és el número 250 però més ho ha de ser fer possible el 500, el 1000...i així poder dir: tenim el SOM, perquè volem ser i perquè serem!
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director