diumenge, 12 d’octubre de 2008

Esperit de Festa 21-01-06

Bon dia.
La recent supressió del programa So de cobla, que a càrrec d’Ignasi Pinyol s’emetia per l’emissora Catalunya Música, ha remogut les moltes vegades massa tranquil·les aigües del sardanisme. De cop i volta, sense donar explicacions, la direcció de les emissores públiques de la Generalitat decideix un canvi en els continguts de la programació musical i, sense oferir alternatives, suprimeix un programa que tenia la seva audiència fonamentada en la qualitat i en l’abast nacional de la seva cobertura. És evident que el senyor Sarsanedes pot decidir el què cregui millor pels seus interessos i per les opcions que defensa. Però hi ha altres maneres d’actuar. Penso que, a més dels directament implicats en la realització del programa, hi ha centenars de persones, oients fidels, que mereixen un respecte que, evidentment, no se’ls hi ha tingut. La realitat, doncs, és que un canal d’expressió sardanista, és a dir, de la nostra cultura popular i, per tant, d’allò que forma part de la nostra singularitat catalana, s’elimina per, segons s’ha fet públic, dedicar la programació a l’emissió “només” de música clàssica. Caldrà estar atents al compliment d’aquesta premissa i veure si és cert que a Catalunya Música no s’hi sentiran sardanes, però tampoc, per posar algun exemple, ni jazz, ni flamenc. Altrament, a mi em sembla que això de música clàssica és un concepte molt genèric i discutible. Perquè ¿per a quina raó no es pot considerar clàssica la música interpretada per cobla de Toldrà, Garreta, Pau Casals, Joaquim Serra, i molts altres dels nostres clàssics? ¿És música clàssica un vals de Strauss, o una Malaguenya d’Albéniz, o una Danza espanyola de Granados o de Falla, interpretades per Narciso Yepes a la guitarra i no ho és una sardana de Pep Ventura, interpretada per una cobla? ¿No estem parlant igualment de músiques amb més d’un segle d’història i creades per a ser populars? ¿On és el llistó del què és clàssic i el que no? ¿I qui el posa, aquest llistó? En el cas dels responsables de Catalunya Música és evident que els encarregats de situar el llistó no deuen considerar la música de cobla prou digne d’una programació de música clàssica. Consideraran clàssica la música de Garreta i Toldrà, això sí, sempre que no siguin sardanes. En cap altra país del món seria possible un disbarat com aquest. Aquí però tot si val. I així ens va.
Malgrat tot, els desitjo un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director