Esperit de Festa 23-10-04

Bon dia.
Algunes persones amigues em diuen que en relació al futur de la sardana acostumo a ser molt optimista. La raó és que sempre he pensat que actuar de manera optimista és treballar en sentit positiu i que el pessimisme és un signe d’impotència i frustració. Esclar que no hi pot haver futur si no hi ha present, o dit d’una altra manera, que no es pot parlar sobre un hipotètic futur si no és sobre la base d’una realitat, de la mateixa manera que no es pot avaluar el present sense tenir en compte el passat. Així, passat, present i futur són relacionables: la sardana ha tingut un passat, té un present i ha de tenir un futur. El què passa és que es pot avaluar el passat, es pot analitzar el present, però ja és més difícil predir el futur. Però si no el futur no es pot predir, almenys sí que es pot intuir prenent com a base la realitat. Per tant, crec sincerament que malgrat totes les dificultats que ha tingut, que té i que pot tenir la sardana, hem de mantenir una actitud, moderada si volen, però optimista.
Dic això perquè si nosaltres no creiem totalment i amb ple convenciment amb dels nostres productes culturals més autòctons com és la sardana, ¿com podem pretendre que els demés hi creguin i el considerin com a propi? El convenciment sobre allò que estimem i defensem ha de ser total. No hi val el desànim ni la claudicació. Hi hem de creure com a dogma de fe, com a poderós argument al servei d’una voluntat i un estil sardanista amb intenció de projectar-lo en el temps que ens toca viure.
Ens hi ajuden fets positius com el bon nivell musical de moltes de les nostres cobles, la contínua i abundant publicació de llibres i enregistraments discogràfics, el nombre d’activitats cada any en augment, els compositors que segueixen creant a un ritme que fa difícil l’estrena i programació de les seves obres, entre altres factors positius.
¿Que també tenim problemes? Evidentment que sí. Com gairebé tothom. ¿Que voldríem més gent i a ser possibles més joves als nostres actes? Naturalment, com tothom.
Però és davant d’aquestes situacions menys favorables quan precisament hem de demostrar la nostra capacitat i seguir treballant per superar-les ja que no són exclusives de l’entorn sardanista sinó que obeeixen a circumstàncies d’àmbit general. Ho he dit i ho repeteixo: el present de la sardana és a les nostres mans i, per tant, de nosaltres depèn el seu futur.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director