diumenge, 12 d’octubre de 2008

Esperit de Festa 22-02-05

Bon dia.
El Saló de Miralls del Gran Teatre del Liceu va ser el marc emblemàtic on, atenció a la data, dimecres passat 23 de febrer, l’amiga i admirada Núria Feliu va celebrar en un acte entranyable el seu acomiadament de les actuacions en directe després de 40 anys d’una intensa activitat artística plena d’èxits, recorreguent pobles i ciutats i compartint amb la gent la seva passió per la música i pel seu país, un país que ella ha estès al llarg i ample dels Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
Gràcies a gaudir de la seva amistat vaig ser un dels pocs afortunats de poder-hi assistir junt amb un selecte grup de personalitats de tots els àmbits: artístics, culturals, socials i polítics que van voler retre homenatge d’afecte i gratitud a la filla il·lustre de Sants.
Un acte que també va servir de presentació del seu darrer disc, titulat precisament Núria Feliu, 40 anys que inclou alguns dels temes que al llarg de la seva carrera han marcat d’una manera o altra la seva trajectòria, per acabar amb una cançó feta a mida de la Núria i del seu moment vivencial. Un fragment d’aquesta cançó que porta per títol Camí cap el sud diu “... i ara que no tinc por dels adéus partiré sense equipatge, sols amb l’alegria i el coratge que duc dins aquest cor meu.”
Efectivament, Núria, no et cal equipatge. Ho portes tot dins aquest cor generós, que estima i que es fa estimar, i tampoc és un adéu perquè la teva veu, patrimoni de tots els que em tingut el goig de sentir-la, ens continuarà aportant records, vivències, sensacions i esperances. Dius que seguiràs cantant però ja només per tu o pels teus amics. I que tens molta feina a fer, una d’elles passar els teus discos de vinil a CD. I mentre tu fas tot això jo recordaré una vegada més com ens vàrem conèixer i tornaré a escoltar aquell T’estimo que ningú com tu és capaç d’expressar tan emotivament. Gràcies Núria.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director