Esperit de Festa 05-03-05

Bon dia.
No fa gaires dies que, de manera casual, vaig sentir una conversa entre un grup de senyores una de les quals, que es declarava catalana però resident a l’estranger, tot i confessar a les seves companyes que de ballar sardanes no en tenia ni idea, els explicava que va assistir a una ballada i que es va disgustar molt perquè els balladors de la rotllana a la qual es volia incorporar li van posar mala cara, tot i que pel que va donar a entendre, no van pas negar-li l’entrada.
Aquesta persona, i altres que s’han trobat o es poden trobar en situacions semblants, haurien de tenir present que la sardana és essencialment una dansa que al ritme d’una música interpretada per la cobla es compon d’elements coreogràfics com la posició dels braços, la situació dels balladors en cercle, uns passos curts i llargs i un seguit de temps musicals que cal saber interpretar: ritme, aire, salt, i que constitueixen la seva singularització i, per tant, la seva diferenciació amb altres danses col·lectives o individuals. A més, la seva estructura fa precís comptabilitzar els compassos i el correcte repartiment de les tirades. A vegades, però, els valors que la sardana ha anat propagant: dansa oberta, de germanor i solidària, a la qual tothom hi és admès, són sovint tergiversats per una qüestió tan elemental com la de confondre aquest tothom, que és una clara referència a aquells que tinguin una mínima idea de la dansa a la qual es volen incorporar, sigui quina sigui la seva edat, sexe, raça o condició social, amb la de qualsevol persona que del ball de la sardana no en tingui ni la més mínima noció. Aquesta croada negativa a l’entorn de la sardana que no es dóna en cap altre ball, perquè qui no en sap ja no s’atreveix a posar-s’hi, oblida l’actitud majoritària del sardanisme que dintre l’anella o en grup apart acull tot aquell que manifesta la seva voluntat d’aprendre’n o que, amb un mínim de coneixements, es veu ja capacitat per incorporar-se a la ballada. Com diu el poeta “tothom hi cap dins de l’anella” però millor si abans d’entrar-hi ens preocupem per aprendre’n unes mínimes nocions. Als cursets d’ensenyament és un bon lloc per fer-ho.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director