diumenge, 12 d’octubre de 2008

Esperit de Festa 17-12-05

Bon dia.
M’agradaria que el meu comentari d’avui tingués un marcat component de força, valor i seny. Perquè parlaré de castells, de castellers i de colles castelleres. Un tema que compta amb gran especialistes però que, avui, em permetran que, com a simple aficionat, expressi la meva opinió. Acabades les 32 jornades del calendari regular de la temporada de castells 2005, sembla que s’han aconseguit algunes fites que permeten considerar-la més que notable. Entre elles dues de molt espectaculars: la primera torre de nou desmanillada aconseguida pels Castellers de Vilafranca, els líders indiscutibles del rànquing casteller amb un total de 8.824 punts, i l’únic 5 de 9 amb folre d’aquesta temporada aconseguit pels Minyons de Terrassa, segons a la classificació amb 5.993 punts, són, conjuntament amb les actuacions dels capgrossos de Mataró, tercers amb 4.200 punts, les notes més destacades, segons els especialistes del món casteller.
Pel que fa als nostres, els Castellers de Sabadell, que amb 933 punts s’han classificat al lloc 20è sobre un total de 55 colles puntuades, la seva consolidació en la gamma dels castells de 7 és prou meritòria. Més endavant dedicarem un programa als nostres castellers perquè ens expliquin les seves impressions i projectes.
Tornant, doncs, al comentari sobre la temporada recentment acabada, les actuacions que hem pogut seguir en directe o per televisió ens han mostrat la bellesa i l’emoció d’aquestes enormes construccions humanes i l’eufòria desbordant després de descarregar amb èxit el castell plantat. Els reptes, però, són cada vegada més difícils, i això comporta molta dedicació i sacrifici. I, com també passa amb la competició sardanista, moltes colles castelleres no poden seguir el ritme de les punteres. Les diferències de puntuació entre les 10 primeres són molt grans i, amb les 20 següents, abismals. Però això no hauria de comportar desànim sinó, com en totes les coses de la vida, més estímul i afany de superació. Felicitem, doncs, els nostres “saballuts” i encoratgem-los perquè la propera temporada s’enfilin, com a mínim, fins el vuitè pis.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director