Esperit de Festa 15-10-05

Bon dia.
Fa uns dies vaig rebre un correu de la bona amiga Núria Feliu que m’assabentava d’un fet lamentable. Em feia saber que les despulles del mestre Amadeu Vives corrien el perill d’anar a parar a una fossa comú per un problema administratiu i de recursos entre els ajuntaments de Barcelona i Collbató. Per si la gent que mana avui no saben qui és Amadeu Vives els hi haurem d’explicar que va néixer a Collbató el 1871 i va morir a Madrid el 1932. Que des de molt petit es va sentir inclinat per la música sense importar-li haver de recórrer a peu els quilòmetres que separen Collbató d’Esparreguera, per rebre les lliçons, tot i que només tenia 5 anys i un defecte físic que li dificultava el caminar. Uns anys després es desplaçà a Barcelona per estudiar harmonia i composició. Després de breus estades a Málaga i Toledo, retornà a Barcelona. Conjuntament amb Lluís Millet va fundar l’Orfeó Català, el qual interpretaria moltes de les seves obres, entre elles L’emigrant i La Balanguera. També va compondre lieder i òpera. La màxima popularitat però, gràcies al seu talent dramàtic i a la seva inesgotable inspiració lírica, la va aconseguir amb la sarsuela, amb obres de gran èxit que han esdevingut peces clàssiques del gènere: Bohemios, Maruxa, Doña Francisquita. Però per sobre de tot Amadeu Vives va ser un gran compositor català, que també va estimar la música de cobla, com ho demostren les seves quatre sardanes: Goigs i planys, Eixelebrada, Montserratina i Matinada santpolenca i que en la seva obra teatral Jo no sabia que el món fos així hi va fer actuar una cobla.
La Núria Feliu es pregunta ¿on ha anat a parar l’honor i l’amor al país i a la gent que ha contribuït a enaltir-lo? I jo també em pregunto ¿com és possible que dues administracions regides pel mateix tripartit autodenominat catalanista i d’esquerres mostrin tan poca sensibilitat i respecte a la nostra història i la nostra gent?
Les darreres informacions apunten a que la junta de l’Orfeó Català s’ha involucrat en el tema i que finalment les despulles i la memòria d’Amadeu Vives tindran el respecte i els honors que mereixen.
Tot hi esperant que així sigui, que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director