Esperit de Festa 12-11-05

Bon dia.
Fa poques setmanes, el setmanari Presència publicava un interessant i extens reportatge, signat pel periodista Andrés Luengo, sota el títol Sardanes? Un futur incert. Cal agrair que una publicació d’abast nacional s’ocupi de la sardana i li dediqui la portada i vuit pàgines monogràfiques amb entrevistes i fotografies d’actualitat. És un fet tan poc habitual que pot ser tractat com a extraordinari. Vaig tenir l’honor de ser una de les persones entrevistades conjuntament amb alguns noms significatius del món de la sardana com Jordi Puerto, periodista i escriptor; Josep Farràs, tenora de la Selvatana; Joan Parnau, president del Foment de la Sardana de Banyoles; Antoni Anguela, director de Som i d’Infosardana; Bartomeu Duran, president de la Federació Sardanista de Catalunya; Robert Roqué, editor de Som; Jordi Lara, director de Nydia; Jesús Ventura, músic i compositor; Antoni Samper, president de la Unió de Colles Sardanistes; Jaume Nonell, escriptor i historiador; Francesc Cassú, director de La Principal de la Bisbal; Josep Pomés, promotor i dirigent sardanista; Ester Cibran, capdansera de la colla Mare Nostrum; Joaquim Rutllant, realitzador del programa Mans de Catalunya Ràdio; Santi Arisa, músic i inspirador de la Sardanova; Ferran Bello, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional; i Joan Vidal i Gayolà, president de l’Obra del Ballet Popular. Com es pot suposar, opinions de tota mena i, en alguns casos, ben enfrontades: des del “la sardana és a l’UVI, però no morta”, d’Antoni Samper al “no es pot parlar ben bé de crisi d’un sector cultural que genera entre 4.000 i 5.000 actes cada any entre audicions, concerts i aplecs” que formula Antoni Anguela. Com que fa poc ja em vaig manifestar en aquest sentit, avui només volia deixar constància de l’encertada rèplica del sardanista castellarenc Francesc Sagrera, publicada recentment al diari El Punt i a la revista Forja, que acaba dient: “Que ningú s’esveri ni es preocupi, que la sardana és viva i en té per anys. I prego a tots els mitjans de comunicació que no exposin només els sentiments de por i destrucció que tant els agrada i que contraposin l’opinió dels catastrofistes a la dels qui, callats, però nombrosos, estimem, volem i vivim la sardana tal com és”.
Com poden veure, si el debat és ben viu, és que la sardana també està viva.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director