Esperit de Festa 12-03-05

Bon dia.
La setmana passada la Unió de Colles Sardanistes va celebrar la seva assemblea anual en la qual es va posar de manifest la preocupant davallada del cens de colles sardanistes en totes les seves categories. Al Bàsic d’Honor, que cada any veu disminuir el nombre de colles participants, només n’hi ha inscrites 20, cinc menys que l’any passat. Especialment alarmant és la situació de les colles alevines, infantils i juvenils, amb una participació sota mínims. El perquè s’ha arribat a aquesta situació requereix un anàlisi que precisa d’un temps que sobrepassa la durada d’aquest breu comentari setmanal. Algunes causes que han provocat aquesta situació segurament es troben dins i fora de l’àmbit del sardanisme. Ja he dit en altres ocasions que l’allunyament entre participants i espectadors és un dels problemes més greus d’un concurs. Un concurs ha de ser, essencialment, un espectacle tant per al públic com per les colles. I com a tot espectacle que ho pretengui ser, ha de contenir tots aquells ingredients que el facin atractiu als espectadors, que desperti els seu interès i que a l’any vinent tinguin ganes de tornar-hi. Pel que fa als problemes amb els més petits és evident que el coneixement de la sardana ha augmentat gràcies a l’escola. Les campanyes “la sardana a l’escola” i la gran quantitat de cursets, dins o fora de l’horari escolar, ha fet que milers d’infants aprenguessin a ballar la sardana i, per tant, augmentés el seu coneixement. El que passa és que aquest coneixement adquirit no es rendibilitza a través de la participació activa a les manifestacions sardanistes per, entre altres coses, l’actitud abstencionista dels propis pares. Amb la sardana passa com amb la llengua: cada cop hi ha més gent que sap català, que l’aprèn a l’escola, però que no el practica en la seva proporció. S’estableix doncs un paral·lelisme entre llengua catalana estudiada però no parlada habitualment i dansa de la sardana apresa però no ballada habitualment. Canviar aquesta dinàmica és difícil però no ho podem deixar com a impossible. Pensem-hi i actuem en conseqüència.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director