diumenge, 12 d’octubre de 2008

Esperit de Festa 09-10-04

Bon dia.
Només en els darrers mesos de juliol, agost i setembre s’han celebrat 32 concursos de colles, 67 concerts de sardanes i música per a cobla, 115 aplecs i 1.304 ballades de sardanes. Això fa un total de 1.518 actuacions amb la cobla i la sardana com a protagonistes, només en tres mesos. Malgrat aquesta extraordinària activitat alguns dels assistents a aquests actes es poden haver fet algunes de les següents preguntes o reflexions: “¿Perquè a les sardanes no hi ha jovent, o n’hi ha tan poc?”, “És que la cultura ja no interessa”, “Avui la gent està per altres coses més interessants”, “Els joves prefereixen coses més engrescadores”, etc.
Jo només em limitaré a exposar algunes dades prou significatives que ens poden ajudar a trobar una resposta a aquests interrogants.
Sobre si la cultura interessa o no interessa les estadístiques ens diuen que a Catalunya el museu més visitat és el del Barça, que té en un any tres vegades més visitants que el Museu d’Història de Catalunya. O sigui que a molta gent l’interessa més saber la història del Barça que la de Catalunya.
Sobre quines són les preferències d’aquest jovent que no va a les sardanes les trobem publicades en una enquesta feta recentment a joves de Barcelona. El resultat ens diu que el 52% dels consultats manifesten que la seva diversió preferida és anar de copes amb els companys. Un 12% diu que és anar al cinema i un 1% anar al teatre.
I una tercera dada, afecta al conjunt de la societat, joves i grans i ens demostra les seves preferències culturals i musicals. L’he extreta de l’informe de la Societat General d’Autors i Editors corresponent a l’any 2003. Segons aquest informe l’obra de teatre més vista va ser Mamaaa, en castellà; la cançó més emesa per la ràdio va ser Aserejé, en castellà; el disc més venut va ser No es lo mismo d’Alejandro Sanz, en castellà; i la música més descarregada per Internet va ser Morenita, (UPA Dance) en castellà.
Repeteixo que aquestes dades no es refereixen a Madrid, Extremadura o Andalusia, sinó a Catalunya.
Per tant, vist el què ens envolta, que la sardana tingui el volum d’activitat que té i que sigui capaç, encara, de generar interessants propostes com algunes de les que hem pogut veure darrerament té molt de mèrit. O sigui que, malgrat tot, que la moral no decaigui!
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director