diumenge, 12 d’octubre de 2008

Esperit de Festa 02-10-04

Bon dia.
El Fòrum de Barcelona ja és història. Ara és l’hora de fer balanç que, amb tota seguretat, serà positiu pels promotors de l’esdeveniment i negatiu pels seus detractors.
Instal·lats com estem a la cultura de l’aparador, al Fòrum hem sentit a parlar molt d’interculturalitat, de sostenibilitat, de diversitat, de pluriculturalitat i de transversalitat, però no hem sentit a parlar gairebé gens de catalanitat.
També hem sentit a parlar molt de la diversitat de les veus i les llengües del món, però no hi ha hagut cap debat per demostrar que català i valencià són la mateixa llengua.
Ha vingut gent a parlar de portar la pau al món, del dret que tenen tots els pobles a preservar la seva llibertat, però no hi ha hagut cap debat sobre el dret a l’autodeterminació que també tenen pobles més propers com Euskadi o Catalunya.
Hem portat músiques de tot el món, les hem exhibit i magnificat, però en canvi no tan sols no hem ensenyat la nostra sinó que gairebé l’hem oblidat.
Al marge d’aquests grans temes que poden ser analitzats en funció de la sensibilitat de cada u, des de la perspectiva del sardanisme la realitat és que la presència de la cobla i la sardana ha estat testimonial. Encara que els actes organitzats per la Federació Sardanista de Catalunya i la Unió de Colles Sardanistes el dia 11 de setembre tinguessin un alt nivell de qualitat i espectacularitat, i que coincidissin amb la jornada que més públic havia portat al recinte fins aquell dia, cosa aquesta que algun mèrit ens podem atribuir tot i la deficient promoció que en va fer el servei de premsa del Fòrum.
El cert és que la presència de la cobla i la sardana, només un dia dels 141 que ha durat el Fòrum, evidencia que aquesta cultura de la modernitat i de la universalitat que des de Barcelona pretenia canviar el món, com deia un dels missatges publicitaris del Fòrum, prescindeix del què ens és més propi, sigui per ignorància o per premeditació.
¿Perquè no es va programar, també, un debat sobre la cultura popular o la presència de la sardana en la societat actual? ¿Perquè no es va fer un concert de sardanes i música de cobla per ensenyar la singularitat d’un conjunt instrumental propi i amb instruments únics al món?
Preguntes que ben segur per part de l’organització del Fòrum quedaran sense resposta. Una resposta que, estic segur, tots vostès tenen molt clara.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director