Esperit de Festa 29-01-05

Bon dia.
Sóc conscient que aquestes darreres setmanes els he atabalat fent números i avui em proposo acabar aquest tema presentant les meves conclusions. Si ho recorden la setmana passada havíem arribat a la considerable quantitat de 8.170.000 € o sigui l’equivalent a 1.360.000.000 milions de les antigues pessetes. Uns números que, insisteixo, considero que estan per sota del cost real de tota l’activitat sardanista generada al llarg d’un any. Amb tot i això es tracta d’una quantitat molt considerable. Perquè es facin càrrec de la seva importància els diré que supera gairebé en un 25% el pressupost que el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya té assignat per a totes les manifestacions de cultura popular que se celebren a Catalunya i que per aquest any 2005 és de 6.600.000 €. I els recordo resumides les dues grans preguntes que ens fèiem: si la majoria d’actes són gratuïts, ¿d’on surten tots aquests milions? ¿I fins quan pot durar aquesta situació? I com que m’hi vaig comprometre aquí van les meves respostes. Calculo que els diners surten bàsicament de quatre línies d’ingressos: un 30% són aportacions dels socis, venda d’entrades, postulacions, rifes i altres generats per les pròpies entitats; un altre 30% publicitat i assignacions especials per actes extraordinaris; un 20% subvencions d’entitats públiques i privades, bàsicament bancs i caixes; i el 20% restant subvencions regulars de les institucions: ajuntaments, diputacions, consells comarcals i Generalitat. Aquests percentatges responen ja en part a la segona pregunta. Si gairebé la meitat dels ingressos procedeixen de subvencions privades i institucionals aquest ritme d’activitat es mantindrà mentre aquestes entitats i els seus dirigents continuïn sent sensibles al fet que la cultura catalana, en totes les seves manifestacions, necessita d’aquest suport perquè, en definitiva, és un signe irrenunciable d’identitat col·lectiva. Seria bo, però, que el sardanisme comencés a prendre consciència d’aquesta dependència i, per si de cas les coses en un futur tendeixen a canviar, s’impliqués més, econòmicament parlant, en l’autofinanciació de la majoria dels actes. Pensem-hi i actuem en conseqüència.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director