Esperit de Festa 27-11-04

Bon dia.
Fa uns dies vaig llegir una informació a la premsa que em va interessar molt. Resulta que un estudi fet sobre la programació dels principals teatres d’òpera d’Europa demostra que un 95 % de les obres programades formen part del repertori tradicional, o sigui es tracta d’obres que han estat escrites els segles XVIII i XIX. En conseqüència, només un 5% de les obres que s’interpreten actualment són d’autors contemporanis. Això vol dir que a l’hora d’escollir les òperes a interpretar els programadors, els directors, els intèrprets, cal pensar que coneixent les preferències del públic operístic, decideixen programar i interpretar obres de compositors consagrats com Verdi, Bizet i Puccini abans que una obra contemporània de, per exemple, Eduardo Diago, Xavier Benguerel, Joan Ginjoan o del sabadellenc Benet Casablancas.
En canvi, en l’actual programació sardanista passa totalment el contrari. Difícilment trobarem programades a les ballades i en molts dels concerts obres d’algun dels nostres clàssics com, per exemple, Garreta, Toldrà, Blanch Reynalt, Juncà o Gravalosa que han estat substituïts per autors contemporanis com Moraleda, Beumala, Molina, León i molts altres, sense que organitzadors, intèrprets i balladors hi tinguin res a dir, més aviat el contrari. D’acord amb aquesta realitat i encara que diuen que les comparacions són odioses convindran amb mi que, musicalment parlant, si és que hi ha un públic conservador i tradicionalista aquest no és pas, precisament, el sardanista, perquè si és un fet que actualment els teatres d’òpera són el temple de les representacions del passat les audicions de sardanes a les nostres places públiques escampen la música de la sardana producte de la inspiració dels nostres compositors més actuals.
Aquest és un exemple més dels molts tabús que sense fonament li han estat etiquetats al sardanisme, per molta gent que consideren la sardana i la seva música una cosa del passat i que, moderns ells, se’n van al Liceu o als Festivals d’estiu a escoltar obres escrites i estrenades fa dos segles. Potser que s’ho facin mirar.
I vostès, que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director