diumenge, 12 d’octubre de 2008

Esperit de Festa 25-05-05

Bon dia.
El Diari de Sabadell del passat 13 de maig, publicava un article signat per Josep Ache sobre el qual vull fer algunes precisions. En primer lloc la introducció ja es presta a confusió. Diu el periodista: “No cal veure les rotllanes per deduir que es tractava d’un aplec sardanista”. Efectivament en cap de les tres fotografies que il·lustren l’article s’hi veu cap rotllana. En dues d’elles hi apareixen grups de persones, majoritàriament noies, una d’elles precisament la recordada Maria Perich, i en l’altra una corrua de gent, a peu o en bicicleta, traspassant un torrent i suposadament dirigint-se a l’aplec, l’única constatació del qual podria ser doncs la presència en una de les fotografies de la Maria Perich i en una altra de dos homes transportant un contrabaix. Això en referència a les imatges. Pel que fa al contingut escrit de l’article ja és coneguda la total animadversió del periodista a tot allò que faci referència a catalanisme i sardanisme. Reiteradament s’hi ha mostrat en contra, ridiculitzant-lo sempre des de la premsa local on disposa d’un privilegiat espai. La seva obsessió el fa citar només a Joan-Lluís Marfany ignorant les aportacions d’altres importants historiadors com Josep Termes, Joaquim Ferrer o Albert Balcells, per exemple, amb una visió diferent del tema. Però això al senyor Ache no l’interessa. Ell el que vol és rabejar-se sobre les, segons ell, bones relacions entre franquisme i sardanisme. En canvi, a molts de nosaltres ens agradaria que Josep Ache, com a bon coneixedor i apassionat del flamenc, dediqués el mateix espai a la premsa local que dedica a la relació franquisme-sardanisme a explicar-nos les relacions dels flamenc amb el franquisme perquè si alguna cosa Franco i la dictadura franquista van promocionar per tots els mitjans i a tot l’estat espanyol va ser el flamenc i no pas la sardana, reduïda aquesta només a l’àmbit local i potser tolerada per interessos polítics però mai potenciada. Esperem que algun dia Josep Ache es decideixi a denunciar la relació flamenc i dictadura amb la mateixa insistència que ho fa quan vol desprestigiar el sardanisme. Mentre tant, i per si l’espera és llarga, vostès agafin-s’ho amb calma i passin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director