Esperit de Festa 16-07-05

Bon dia.
Quan vaig fullejar la Guia d’Aplecs de la Sardana 2005 a la recerca de novetats en relació a temporades anteriors em vaig aturar, sorprès, a l’anunci de l’Aplec de Sant Celoni. Efectivament, la vista no m’enganyava i a la celebració, aquest cap de setmana, del seu 41è aplec s’hi afegia “1er. Aplec Internacional del Baix Montseny”. En veure les cobles participants, una procedent d’una capital europea, La Principal d’Amsterdam, una altra de la Catalunya del Nord, la Combo-Gili i una altra de la Catalunya del Sud, la Bisbal Jove, quedava clara la internacionalitat dels intèrprets musicals. Però em penso que no és aquest l’únic argument per considerar-lo internacional. Més aviat diria que la procedència geogràfica de les cobles és l’excusa, l’embolcall, el continent, però que el contingut, o sigui la intenció i motivació va molt més enllà. Penso que el que els organitzadors volen dir-nos és una cosa molt senzilla, ens volen dir que estan tan convençuts dels valors universals de la sardana que volen internacionalitzar-la des de casa mateix. Perquè volen que sigui la nostra gent la primera que estigui totalment convençuda que la sardana, la seva música, la seva dansa, el seu simbolisme, són d’una gran riquesa històrica i tenen, per la categoria dels compositors i dels intèrprets, una dimensió de nivell internacional. Efectivament, no ens cal sortir a fora per a demostrar-ho. Alguns ens cansem de dir que per ser internacionals, per ser universals, primer cal ser locals. La nostra projecció exterior s’ha de fer sobre els fonaments que ens són propis. La nostra llengua, la nostra cultura, la cultura popular i naturalment la sardana, no té perquè sentir-se inferior ni a casa ni a fora. Però d’això, nosaltres, els catalans, som els primers que n’hem d’estar totalment convençuts. I, malauradament, no sempre és així. Ni des de dalt ni des de baix. En un context fortament amenaçat per una uniformadora globalització econòmica i cultural, la singularitat catalana s’ha de manifestar a través de tots els mitjans disponibles i d’iniciatives singulars per molt modestes que inicialment puguin semblar. Si com diu l’historiador Josep Benet “la sardana és un dels signes d’identitat del nostre poble”, l’hem de donar a conèixer internacionalment, des de fora si cal, però també, i molt especialment, des de casa mateix.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director