Esperit de Festa 11-12-04

Bon dia.
Ahir, passejant per la Rambla, vaig trobar un amic que feia dies que no veia. Què tal? Com has passat aquestes festes? Em va preguntar. Bé, li vaig dir. I per cortesia també li vaig preguntar, i tu?. Molt bé, em va dir. I va prosseguir: diumenge al matí vàrem marxar cap a Andorra per anar a esquiar. Volíem arribar abans de migdia però hi havia un embús tan gran que va fer que no arribéssim a l’hotel fins a mitja tarda. El dilluns, festa de la Constitució, com que la dona volia aprofitar el viatge a Andorra per comprar regals per al Nadal ens vàrem passar tot el dia de tenda en tenda, a les que podíem entrar perquè algunes estaven abarrotades de gent, i quins preus! Jo li deia: Maria però si això ho trobarem més bé de preu a Sabadell! El dimarts per fi, després de fer llargues cues als remuntadors, vàrem poder fer algunes baixades per les pistes procurant esquivar els milers d’esquiadors que ens sortien per totes bandes. I dimecres, festivitat de la Puríssima, vàrem sortir d’Andorra a mig matí perquè a primera hora de la tarda volíem ser a Sabadell, però per culpa de les retencions a les carreteres no vàrem arribar a casa fins molt tard. Però ens ho vàrem passar de conya, tu!
En veure la meva cara d’estranyesa i adonant-se que només havia parlat ell em va preguntar: i què, on has passat aquestes festes tu? Doncs mira, li vaig dir. El diumenge mentre tu feies cues per les carreteres jo gaudia de les sardanes que se celebraven a Artés en aquesta gran festa que és el Sarau Artesenc. El dilluns, mentre tu anaves de tenda en tenda pels carrers nevats d’Andorra jo vaig sortir a fer footing per Jonqueres, Togores, la Salut i Sant Nicolau, on feien una audició de sardanes en plena naturalesa, i dimecres mentre tu feies caravana de retorn a casa jo gaudia de les sardanes a la Via Massagué, davant de la Puríssima, en un matí assolellat, mentre recordava que feia cent anys justos que en aquesta mateixa data l’Orfeó de Sabadell havia celebrat el seu primer concert.
No sé que devia passar pel cap del meu amic. El cert és que de cop i volta li va entrar molta pressa i es va acomiadar amb un arreveure! I va marxar Rambla avall segurament pensant: aquesta gent de les sardanes són ben especials!
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director