Lluís SubiranaPoemes de foc i cendra
Il·lustracions de Montserrat Senserrich
Edicions de Gràfic Set. Sabadell, 2005
PVP 10€
Lluís Subirana, en poc temps ens ha donat a llegir dos llibres de versos: Poemes de foc i cendra i, l’any passat, Sense treva. Finalment ha descobert la poesia –després d’anys de batallar a favor de la cultura popular– com una forma de dir(-se). I l’escriu, la poesia, d’una manera ordenada, sincera i, diríem, instrumental. Perquè té coses a dir –la feixuga càrrega de la història, el desamor que el fa (des)viure– que són llocs comuns de l’home del nostre temps.
Poemes retallats, de vegades àrids. Sincers. Poemes de foc –i de fel– i de cendra –i de brasa ardent, no consumida–. Amb el rerefons d’un sentiment de revolta, no d’enyor. De solitud. D’esperança. Poesia de la transparència i de la immanència.
Belles imatges d’una història viscuda que, sens dubte, no és tota la història.
Antoni Clapés (del pròleg)
Poemes retallats, de vegades àrids. Sincers. Poemes de foc –i de fel– i de cendra –i de brasa ardent, no consumida–. Amb el rerefons d’un sentiment de revolta, no d’enyor. De solitud. D’esperança. Poesia de la transparència i de la immanència.
Belles imatges d’una història viscuda que, sens dubte, no és tota la història.
Antoni Clapés (del pròleg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada