Esperit de Festa 17-01-09

Bon dia:
Fa unes setmanes, la diputada del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Glòria Renom, va presentar al Parlament una Proposta de Resolució instant el Govern de la Generalitat a que “fent ús de les competències exclusives que li han estat reconegudes en els articles 127 i 167 de l’Estatut pel que fa al desplegament regulador de les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya, i en compliment d’allò que disposa l’apartat 5 de l’article 8 en referència als símbols nacionals, defineixi la sardana com a Dansa Nacional de Catalunya”. Acompanyava la proposta argumentant que “La sardana ha estat històricament, i continua sent-ho, un símbol d’identificació i afirmació d’uns valors culturals autòctons que es manifesten a través de l’activitat lúdica de milers de ciutadans i ciutadanes de totes les edats i condicions i una de les poques manifestacions dansades de la nostra cultura popular que, d’una manera regular i quotidiana, és present a la majoria de pobles i ciutats de Catalunya. Una música i una dansa que, a més de la pròpia funció festiva, transmet connotacions sensorials equiparables als grans moviments ètics que avui, i mirant al futur, interessen a tota la societat. Tolerància, integració, pacifisme, ecologisme, germanor, solidaritat, formació integral de l’infant o l’adolescent, un conreu de valors culturals cívics i ètics, juntament amb el sentit de pertinença a un poble, que són una característica que ens singularitza, i, alhora, manté a la sardana com una dansa viva, gràcies al treball de les ballades al carrer i plaça, als aplecs, a les colles de competició, les cobles, els moviments formatius i els mitjans de comunicació social. Per tots aquests motius i atès que ha estat reconegut en l’Estatut d’Autonomia vigent, que Catalunya afirmant els seus drets històrics ha desenvolupat i té una posició singular pel que fa a la cultura; atesa l’habilitació positiva de l’article 5 del text estatutari i la necessitat de reconèixer i garantir la singularitat de Catalunya en aquells àmbits o elements que són privatius de poble català, definit majoritàriament com a nació pel propi Parlament en el Preàmbul de l’Estatut; i atenent als principis rectors de l’actuació dels poders públics sobre educació, recerca i cultura consagrats a l’article 44 del text estatutari, el Grup Parlamentari de Convergència i Unió presenta aquesta proposta de resolució. Fins aquí un resum de la proposta presentada.
La diputada Glòria Renom, filla del gran tenor Gaietà Renom, ja va presentar el passat mes de setembre una bateria de preguntes al Govern sobre les mesures per a la divulgació de la sardana en els mitjans de comunicació; pel foment de les associacions sardanístiques; pel coneixement de la sardana fora del territori català; per fomentar els concursos i campionats de colles i tenint en compte que ha estat reconegut en l’Estatut d’Autonomia vigent, que Catalunya afirmant els seus drets històrics ha desenvolupat i té una posició singular pel que fa a la cultura, Glòria Renom considera que “és el moment de fer el pas definitiu per donar a la sardana el caràcter de dansa nacional que mereix”.
Fins aquí la informació que m’ha estat facilitada. Sembla, però, que la cosa no agrada a determinats partits i que hi presentaran al·legacions en contra. Si ens atenem a l’opinió de l’actual Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat que diu que la sardana és morta i s’ha de reinventar, ja ens podem imaginar per on van els trets. Caldrà estar atents als esdeveniments, veure les al·legacions en favor i en contra que faran els partits parlamentaris i, en funció del resultat final, que els sardanistes actuïn en conseqüència.
Lluís Subirana. Director