dimecres, 21 de gener de 2009

Poema de la setmana 3/2009

Del llibre Sense Treva
Il·lustracions de Nati Ayala
Biblioteca Quadern, núm. 36. Sabadell

La casa de la Companyia d'Aigües
La casa de la meva infància
era un casalot gran i fred.
Als baixos hi regnava l’aigua
que per canals i comportes
alimentava carrers i cases.
A sobre, al terrat, hi havia
dos grans dipòsits de reserva.
A la nit m’adormia sentint
la remor monòtona de l’aigua
que els omplia constantment.
Ara és tot el contrari.
El soroll de l’aigua em desperta
al seu pas per les canonades
alimentant la dutxa matinal
o per l’estrèpit de la descàrrega
del dipòsit d’algun wàter.
Remor d’aigua en les meves nits
que abans m’adormia i ara em desvetlla.