Del llibre Poemes de foc i cendra
Il·lustracions de Montserrat Senserrich
Edicions de Gràfic Set. Sabadell
Sóc presoner de mi mateix.
Vull escriure el meu poema
obrint el forrellat que tanca,
captives, totes les paraules.
És un esforç d’abast titànic,
una lluita per subsistir.
Però els mots es resisteixen
a ser emprats en captiveri.
A poc a poc i amb insistència
el vers es va fent present
emergint entre murs i reixes
com un ferm missatge de pau.
Per fi he escrit el poema
i he guanyat la llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada