Esperit de Festa 31-01-09

Bon dia.
Avui és el programa número 200 d’Esperit de Festa i aquest és, també, el meu comentari número 200 que els adreço, i el meu “Bon dia” número 200 que els desitjo, a tots vostès, com he anat fent puntualment cada setmana des d’aquell ja llunyà setembre del 2004 quan aquí, a Ràdio Sabadell, iniciàvem aquest apassionant camí de la informació i la comunicació radiofònica. Són 200 comentaris sobre temes diversos però tots elaborats a l’entorn del fil conductor de la sardana, la seva música, la seva dansa, i sobre tot allò que representa i que mou al seu entorn. Com els deia fa dos anys amb motiu del comentari número 100, a l’hora de decidir un tema, de comentar una notícia, de relatar algun fet puntual, de donar la meva opinió, de posicionar-me sobre una opció concreta, he procurat, sense tancar els ulls al passat, mirar el present amb passió, però sense apassionament, i he intentat que la meva visió dels temes tractats fos el més objectiva possible, sense defugir, però, que en alguns casos el meu punt de vista pugui diferir de l’opinió d’alguns dels nostres oients, cosa altrament positiva tota vegada que el contrast d’opinions és un exercici democràtic molt saludable.
Aquest número 200 serveix, també, de manera simbòlica, per enllaçar el meu passat i present radiofònic. M’explico. D’aquí a poques setmanes farà 50 anys que vaig escriure el meu primer guió per a un programa de sardanes. Es tractava del programa Portaveu que s’emetia des de la desapareguda Radio Juventud de Sabadell i que Sabadell Sardanista ens va encarregar la redacció i direcció a mi i a l’amic Joan Montsech. És per això que, a partir del proper mes de març, rememorarem algun d’aquells guions que vaig escriure entre març de 1959 i març de 1960, ara farà, doncs, 50 anys.
Si he parlat del meu passat radiofònic evocant el programa Portaveu, si parlo del meu present amb motiu d’assolir la fita d’aquests 200 programes d’Esperit de Festa, també podria fer una referència al futur més immediat que tindrà com a punt de partida el programa 201. Però com que el futur és imprevisible, ens refermarem en el present, número a número, programa a programa, setmana a setmana, intentant reflectir de la millor manera possible l’actualitat sardanista. L’actualitat del dia a dia, que és en definitiva el que compta, perquè el futur es construeix, també, amb el treball del dia a dia. Gràcies, moltíssimes gràcies per la seva atenció, pel seu suport al llarg d’aquests 200 programes i que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director