Esperit de Festa 24-01-09

Bon dia:
Tal com els havíem anunciat, diumenge passat es van celebrar, inhabitualment, dues audicions de sardanes a Sabadell. Una al barri de Can Feu, amb la Jovenívola, organitzada per l’Associació de Veïns i que havia estat anteriorment suspesa per la pluja. L’altra audició, a càrrec de la cobla La Nova Vallès, a la Plaça de la Creu Alta, organitzada conjuntament per l’Associació de Veïns i el Centre Sant Vicenç, amb motiu de la setmana de Sant Vicenç que, antigament, coincidia amb la festa major d’hivern de la Creu Alta. Vaig pensar que la presència a la Plaça Cambó estaria assegurada amb els habituals balladors i els fidels seguidors de la Jovenívola, i em vaig decidir per anar a la ballada de la Creu Alta. L’aire era fred però lluïa un sol esplèndid. Vaig arribar quan la cobla encetava la segona sardana. La gran plaça era gairebé buida. Només un parell de rotllanes i una vintena d’espectadors que comentaven la jugada. Algunes persones passaven sense aturar-se i entraven a l’església. A pocs minuts de la plaça, al Parc Catalunya, se celebrava el Cros d’atletisme de Sant Sebastià, amb gran afluència de públic. Vaig parlar de tot això amb la presidenta de l’Associació de Veïns, la Teresa Comelles i el president del Centre Sant Vicenç, Manel Camps. Es lamentaven de la coincidència amb l’altra ballada i la cursa atlètica, admetien una certa precipitació en organitzar aquest acte, es dolien de la manca d’assistència, però es proposaven de repetir-ho l’any vinent amb més previsió i coordinació amb Sabadell Sardanista. La imatge, però, ja estava immortalitzada amb la fotografia de dilluns al diari Avui+Sabadell i el titular corresponent “Jornada de sardanes fluixa”. I és sobre aquest titular que voldria fer algunes reflexions. Aquesta ballada de sardanes estava organitzada per dues significatives entitats del barri i destinada, principalment, als seus socis i a tots el veïns. Per tant, cal deixar clar que aquí no van fallar els sardanistes, els que van fallar van ser els creualtencs, socis o no, que no van assistir a un acte organitzat per a ells i al seu barri. Quan Sabadell Sardanista organitza una ballada sí que ho fa per als seus associats, col·laboradors, sardanistes d’arreu i, evidentment, per a la resta de ciutadans. Però aquest no era el cas de la ballada a la Creu Alta. Però, lamentablement, una vegada més, és la imatge de la sardana la que en surt malparada. La pregunta que em faig i que els convido a tots vostès que també es facin és si, en lloc d’una ballada de sardanes s’hagués organitzat una exhibició de country o de la dansa del ventre els creualtencs hi haurien assistit amb més interès del que van demostrar per les sardanes. El més xocant és que, després, moltes d’aquestes persones són les mateixes que es lamenten perquè, diuen, que la sardana es mor.
Voldria acabar aquest comentari fent referència a un altre fet que, d’alguna manera, penso que està relacionat amb el tema del futur de la sardana. Fa uns dies vaig llegir a la premsa un ampli reportatge sobre la crisi econòmica i com aquesta afecta a moltes famílies que es veuen obligades dràsticament a reduir despeses. Alguns pares explicaven que havien tingut de deixar de portar els fills a acadèmies i escoles privades de música i dansa on, com podem deduir, no anaven pas a aprendre-hi a ballar sardanes. Doncs bé, des d’aquí, faig una crida dirigida a tots els avis i pares perquè no es posin tristos ja que els ofereixo la solució, no als problemes de diners, sinó a les classes de música i dansa. Avis i pares, porteu els nens i nenes als cursets de sardanes que organitzen les entitats sardanistes, ¡que són gratuïts! Tindreu els néts i els fills col·locats, aprendran música, encara que sigui d’oïda, i aprendran a ballar la sardana, la dansa més bella de totes les danses. I sense pagar ni un euro! Només us demanaran, ei! si no es massa demanar, que almenys un cop al mes els acompanyeu a la ballada del diumenge perquè puguin practicar en directe, al so de la cobla i fent una gran rotllana.
Ves per on, potser aquesta crisi, farà algun bé a la sardana.
Que tinguin un bon cap de setmana.
Lluís Subirana. Director