dimecres, 28 de gener de 2009

Poema de la setmana 4/2009

Amor sota la pluja

Una cortina de boira
guardava la nostra intimitat
mentre el joc de l’amor
desplegava fantasies.
Les mans i els llavis resseguien
uns cossos adelerats de carícies.
Fora, la pluja repicava insistent
ofegant el panteix rítmic
que emergia del fons dels sentits.
La suor lliscava per la pell
com les gotes de pluja
que llauraven els vidres.
Els cossos cercaven l’acoblament,
igual que les notes musicals
se situen, cada una al seu lloc,
al pentagrama que les acull.
La passió accelerava l’instint
i ràpidament brollava el desig.
Al fons dels ulls hi lluïa el plaer.
Els braços enllaçaven
uns cossos que emetien
el batec rítmic d’uns cors
compassats per la joia.
En el silenci de la nit,
la pluja i el vent
entonaven un cànon
que repetia dolçament:
t’estimo... t’estimo... t’estimo...