Poema de la setmana 11/2009

Del llibre Poemes de foc i cendra

Il·lustracions de Montserrat Senserrich

Edicions de Gràfic Set. Sabadell

Es diu Mireia

Es diu Mireia.
Juga tota sola al carrer
passejant amunt i avall
la seva nina preferida.
La gent que passa diu:
pobreta... I ella, riu.
Es diu Mireia.
Es fa gran però és infant
sense complexos i jugant
amb la nina preferida.
La gent que passa diu:
pobreta... I ella, riu.
Es diu Mireia.
Canta i balla alegrement
abraçant-se dolçament
amb la nina preferida.
La gent que passa diu:
pobreta... I ella, riu.
Es diu Mireia.
Ignorant la gent que passa
i amb somriure complaent
a la nina preferida
tot mirant-la ella li diu:
pobreta... I la nina, riu.

Poesia musicada per Carles Santiago i enregistrada al CD del Grup Sant Jordi, amb Carles Santiago, veu i acordió, i Lluís Alcalà, tenora. Editat per Audiovisuals de Sarrià. Ref. 52.139. Contacte: Carles Santiago 933774487 / 606595450