dissabte, 21 de març de 2009

Esperit de Festa 21-03-09

El projecte de fer un monument a la sardana es va començar a gestar l’any 1972 amb motiu de la preparació dels actes commemoratius del 25è Aniversari de Sabadell Sardanista. El lloc que es va considerar més adequat va ser la llavors recent delimitada plaça de Catalunya, quan tot just el terreny que la formava i el seu entorn estaven en fase d’urbanització. L’execució del monument es va encarregar a l’escultor Camil Fàbregas i es va decidir que seria fet d’alumini i inaugurar-lo el Dia Universal de la Sardana de l’any següent, 1973. La pedra que havia de servir de base del monument havia de ser de la muntanya de Montserrat i portada a peu per un grup de voluntaris. Aquesta idea va ser ràpidament assumida per l’entusiasta sardanista i excursionista Vicenç Daviu, que es va convertir en l’ànima d’aquest singular projecte. Un cop aconseguit el permís del pare Abad, un grup d’uns quaranta voluntaris, format per membres de la junta, socis i col·laboradors, es van traslladar a la Muntanya Santa a buscar una pedra d’uns 50 quilos que ja estava preparada i, convenientment lligada sobre dos pals, va ser transportada sobre les espatlles dels voluntaris, els quals fent successius relleus, van caminar dia i nit fins arribar a Sabadell a les onze del matí del dia 19 de març de 1972. Davant l’expectació del públic, amb la presència de les càmeres de TVE, de les colles sardanistes locals i l’assistència de les autoritats, presidides per l’alcalde Josep Burrull, el pare Josep Vidal va procedir a la benedicció de la pedra, que va ser soterrada acompanyada d’un exemplar del Diari de Sabadell i amb el tradicional ritual de les paletades de terra precedides per breus però emotius parlaments a càrrec de l’alcalde i de Joaquim Ribalta, president de Sabadell Sardanista. Després d’una vistosa enlairada de coloms es va fer una doble audició de sardanes amb les cobles Sabadell i La Principal d'Olot. Durant la mateixa es va estrenar la sardana de Tomàs Manyosa Sabadell, ciutat sardanista. Diverses són les causes que es podrien argumentar perquè l’empenta inicial anés perdent força i possibilitats. Unes de caire institucional i urbanístic i unes altres econòmiques i de gestió. Els primers inconvenients van venir del mateix Ajuntament, tota vegada que la Companyia d’Aigües de Sabadell els va proposar de fer donació d’una font lluminosa que ocuparia tot l’espai de la plaça de Catalunya. La perspectiva d’aquesta solució urbanística que no els reportaria cap cost, al contrari que la del monument a la sardana, va significar un escull important perquè les diverses fases previstes s’anessin complint. El segon inconvenient va ser la posterior renúncia de Camil Fàbregas a seguir endavant amb el projecte. Tot i els contactes i la bona predisposició de l’escultor Adolf Salanguera, a qui es va recórrer, la manca de concreció per part de l’Ajuntament en la nova ubicació i en l’aportació econòmica mantenien paralitzat el tema. Aprofitant la reforma urbanística de la plaça de Catalunya a resultes de la construcció de l’Eix Macià es va fer, sense èxit, un intent de recuperació de la pedra. Però davant la decepció de tothom aquesta no va aparèixer, possiblement per algun moviment de terres anterior, i això va representar el definitiu punt i final.
Han passat 37 anys d’aquell primer intent però, finalment, el Monument a la Sardana demà serà inaugurat en la seva ubicació de la cèntrica Plaça Marcet. Felicitem a tots els que ho han fet possible: Ajuntament, Sabadell Sardanista, Pepita Brossa i col·laboradors i felicitem-nos tots per aquesta nova fita del sardanisme sabadellenc.
Lluís Subirana. Director

1 comentari:

Violant de Bru ha dit...

Hola Lluís, t'agraeixo que hagis vingut a Vilafranca a comprtir uns moments de poesia amb tots nosaltres. Moltes gràcies!
Rep una forta abraçada!!!