Esperit de Festa 28-03-09

Diumenge passat, amb la inauguració del Monument a la Sardana, Sabadell va viure una gran diada, no només emotiva pels sardanistes, sinó, també, per tots els ciutadans que vàrem voler celebrar aquesta efemèride, molts anys esperada, sempre reivindicada i, gràcies a la voluntat, la tenacitat, i la col·laboració de molts, finalment aconseguida.
No entraré en el detall de com es va desenvolupar la jornada, perquè ja en fem un ampli reportatge a l’Esperit de Festa d’avui. Però aprofitant l’èxit, indiscutible, de la festa d’inauguració, crec oportú fer algunes consideracions que, a l’entorn del lloc d’ubicació d’aquest monument a la sardana a la Plaça Marcet, s’han anat fent aquestes darreres setmanes des de diferents punts d’opinió, alguns pertanyents, també, a l’àmbit del sardanisme. La reticència ha consistit en qüestionar l’emplaçament del monument a la Plaça Marcet tota vegada que es considerava més lògic ubicar-lo a la Plaça de la Sardana. A mi, francament, em sorprèn aquest posicionament reduccionista i aquest concepte tan particular de la lògica que s’utilitza només quan convé, sense analitzar altres situacions equiparables. Per posar dos exemples ben significatius de que, en aquest cas, la lògica de les coses no sempre està d’acord amb la realitat, només dir que, a Sabadell mateix, el monument a Lluís Companys està situat prop de la Masia de Can Rull, i no al Passeig Lluís Companys, i a Barcelona, el monument a Francesc Macià està situat a la Plaça de Catalunya i no pas a la plaça Francesc Macià. Si el concepte de lògica consisteix només en concentrar, per lògica, doncs, tota l’activitat sardanista de la ciutat: ballades, aplec, concurs de colles, concert, etc., s’hauria de fer a la Plaça de la Sardana. I això no és pas així, ni seria convenient que ho fos. Per tant, contràriament a aquest criteri reduccionista de concentració, jo hi oposo el concepte d’expansió, en el sentit de com més referents de caire sardanista tingui la nostra ciutat, millor és la possibilitat del seu coneixement més enllà de l’àmbit estricte del sardanisme. Si podem aspirar a més, per què conformar-nos amb menys? Jo crec que és molt millor tenir diversos referents toponímics com, un monument a la sardana a la Plaça Marcet, una Plaça de la Sardana al costat de Fira Sabadell, un monument a Pep Ventura i a la tenora a la Plaça Pep Ventura, un carrer Juli Garreta a Can Rull, que no pas només tenir-ne un i en un mateix lloc. I no em faria res, també, de tenir, per exemple, un monument a la cobla al Parc Catalunya, el carrer dels sardanistes, la placeta del tible, o el monument als compositors de sardanes sabadellencs, per posar, només, alguns exemples. Per la senzilla raó de que, com diem sovint en aquest programa, quan més es coneix una cosa més s’estima.
Lluís Subirana. Director