Matí al gimnàs
Caminen sense avançar gens
sobre la negra cinta mecànica.
La màquina els ho controla tot:
ritme, pols, calories, metres.
Amb mirada avorrida i perduda
en un paisatge sense atractiu
van controlant el seu temps
mentre la suor els llisca cos avall.
Indiferents uns dels altres
homes i dones fan el mateix.
Me’ls miro i em pregunto:
qui d’ells arribarà primer
al final del seu recorregut vital?
Caminen sense avançar gens
sobre la negra cinta mecànica.
La màquina els ho controla tot:
ritme, pols, calories, metres.
Amb mirada avorrida i perduda
en un paisatge sense atractiu
van controlant el seu temps
mentre la suor els llisca cos avall.
Indiferents uns dels altres
homes i dones fan el mateix.
Me’ls miro i em pregunto:
qui d’ells arribarà primer
al final del seu recorregut vital?
1 comentari:
Una cinta que és de color negre mai pot fer-nos arribar enlloc, almenys sola... si els que suen i corren a la cinta també ho posen en pràctica a la seva vida quotidiana... viuran molts anys plens de felicitat i salut.
Fins aviat.
Publica un comentari a l'entrada