diumenge, 1 de novembre de 2009

Esperit de Festa 31-10-09

Dissabte passat, 24 d’octubre, vaig assistir a un acte que es ve celebrant cada any i que, tot i passar gairebé desapercebut, té una especial significació i una gran emotivitat. Em refereixo a la trobada anual d’homenatge i record al mestre Josep Olivella Astals, que va morir el 22 d’octubre de 1981. A la plaça que porta el seu nom al barri de la Creu Alta i davant del monòlit erigit a la seva memòria el 4 de novembre de 1983, ens aplegàrem un grup de familiars, amics i cantaires de les corals Estrella Daurada i La Industrial. Després d’unes emocionades paraules del seu fill Francesc Olivella i de la corresponent ofrena floral al peu del monument, les dues corals van cantar Adéu germà una cançó amb lletra i música del mestre Josep Olivella que havia escrit expressament perquè es cantés el dia del seu enterrament i que diu així:
La faç del món/que un dia ens il·lumina/amb dolç perfum/alegre i ple de llum/germans tots som/que il·lusionats caminen/la Parca un jorn/ronda al nostre entorn./ Un bon comiat/pel que s’allunya/trista dissort d’enyorança i amor/i constantment et retrem sentiment./ La faç del món/que un dia ens il·lumina/sense el perfum/ni una gota de llum/desolació arreu sentirem sempre/i amb trista veu/volem dir-te adéu!.
Un adéu més en record del mestre Josep Olivella Astals que també vol ser, a la vegada, la constatació de que el seu record i la seva obra es mantenen vius entre tots els qui el van estimar i van gaudir del seu mestratge i amistat.

En un altre sentit també vull felicitar l'escriptora sabadellenca Montse Barderi pel seu article titulat Sabadell, més música i publicat a l’edició de l’Avui+Sabadell del dilluns 26 d’octubre. Després de lloar la tasca de difusió de la música per a cobla que fa l’entitat Sabadell, més Música, Montse Barderi en el seu article fa unes importants reflexions que, amb el seu permís, algunes em permeto reproduir. Diu la Montse: “Potser és hora que ens adonem que també existeix una música clàssica catalana que pot mirar de tu a tu a totes les cultures del món. És cert i ho diu molt bé Marina Rossell: ‘Rosó’ és melòdicament tan universal com ‘O sole mio’ i la cançó ‘El cavaller enamorat’ va impressionar el mateix Einstein. Però quants catalans i catalanes la recorden o la coneixen?” I acaba el seu article amb una afirmació que comparteixo totalment: “Ser catalans vol dir alguna cosa més que anar a saltar a Canaletes quan guanyem la lliga. Caldrà un esforç actiu i de coneixement del nostre patrimoni cultural, i noves generacions que el coneguin i el defensin.”
Efectivament, unes noves generacions de les quals forma part la Montse Barderi i que tenen a les seves mans el futur del nostre país.
Lluís Subirana. Director