dimarts, 27 d’octubre de 2009

Poema de la setmana 44/2009

Del llibre Des de la intimitat
Il·lustracions de Lídia Guarch
Edicions de Gràfic Set. Sabadell

Vell caminant

On és el foc? On és la flama?
On és la llàntia que mai s’apaga?
Vell caminant per tot el camp
vas escampant la teva fam.
Sota la pluja o sota el sol
sents la pruïja d’estar ben sol.
Vell caminant del teu dolor
tot plorant n’has fet pendó.
Per negres nits cap resplendor
treu el neguit de la teva por.
Cerques consol trist, desesperat,
entre el gran dol de la ciutat.
Pares la mà sol·licitant
l’almoina d’un mos de pa.
Sense il·lusió mires el cel.
No hi ha perdó pel teu recel.
Ara reposes del teu fatic
damunt les lloses que et fan de llit.
Oh vent traïdor no bufis gaire
que ja la mort cavalca l’aire.
On és l’amor? On és la flama?
Ai que la llàntia sola s’apaga!