dissabte, 21 de novembre de 2009

Esperit de Festa 21-11-09

Diumenge passat, 15 de novembre, es va celebrar una nova edició del Memorial Joaquim Serra que organitza l’ACF Barcelona. Una constant dels darrers anys ha estat la d’encarregar obres d’estrena a compositors no habituals a escriure per a cobla. Però aquesta darrera edició s’ha produït un fet molt important i que cal valorar molt positivament. Antoni Anguela i Jesús Ventura, en representació de l'ACF Barcelona i de Músics per la Cobla, van establir contacte amb Kevin Kaska, un compositor, arranjador, productor i director de Seattle, especialitzat en bandes sonores de cinema, fent-li arribar un CD amb enregistraments d’obres per a cobla i sardanes, a més de documentació informativa sobre la cobla. Kaska es va mostrar entusiasmat amb aquest gran repte i li va preguntar a qui havia estat el seu professor Louis Stewart si havia sentit mai aquests instruments anomenats tible i tenora. Stewart, en escoltar-los, va quedar també fascinat manifestant que ell també volia compartir l’honor de ser el primer nord-americà a escriure una composició per a cobla.
A la roda de premsa prèvia al concert i en resposta a les nostres preguntes sobre el què ha representat per a ells aquesta nova experiència, el professor Stewart va dir que li havia sorprès molt el so dels instruments de fusta i la sonoritat del conjunt de la cobla.
Per la seva part, Kevin Kaska va ressaltar la gran diferència entre els instruments de vent d’una big band amb els trombons i fiscorns de la cobla. I va quedar sorprès i interessat per la sonoritat del tible i la tenora. Tots dos van constatar la dificultat que va representar per ells encarar-se amb dos instruments, el tible i la tenora, per a ells fins llavors totalment desconeguts. Van dir que estaven vivint una agradable experiència i pensaven donar-la a conèixer i repetir i que intentaran, conjuntament amb la Universitat de Berkeley, de portar una cobla als EEUU per poder interpretar i donar a conèixer la seves obres i aquest singular conjunt instrumental únic al món.
L’interès d’aquests dos compositors americans en presentar les seves obres ho demostra el fet de que compartissin honoraris i assumissin part de les despeses que ha representat la seva estada entre nosaltres amb dies d’antelació per tal d’assajar amb les cobles Sant Jordi i Mediterrània. Per cert, que alguns d’aquests assajos s’han celebrat al Teatre Principal cedit gentilment per l’Ajuntament de Sabadell. Vaig tenir l’oportunitat de presenciar-ne un i comprovar la implicació total dels compositors i la seva absoluta identificació amb els músics i els seus instruments.
Tots dos reconeixen que els descobriments que han fet gràcies a aquest projecte marcaran ben segur les seves trajectòries futures. Diuen, però, que aplicar les regles de la cobla a les big band americanes no serà fàcil. Consideren que el gran problema és que tant el tible com la tenora sonen molt fort i es trenca qualsevol equilibri amb la resta d’instruments de l’orquestra. Una altra cosa que no descarten és escriure alguna obra per a orquestra i solista de tible o tenora.
Finalment, diumenge passat, a l’Auditori de Barcelona, Kevin Kaska i Louis Stewart van presentar, amb gran èxit, les seves obres, les dues primeres peces per a cobla compostes per autors nord-americans: Rhapsody for cobla (escrita per Kaska) i Symposium for piano and cobla (per Stewart).
Cal felicitar l’ACF Barcelona i Músics per la Cobla per a aquesta iniciativa que ha aconseguit que molts mitjans de comunicació hi dediquessin espais inusuals fins ara en el context de la cobla i la seva música. Fins hi tot, el Telenotícies nit del mateix diumenge en va emetre un ampli reportatge. Així han quedat demostrades una vegada més les grans possibilitats concertístiques d’aquest conjunt instrumental propi de Catalunya, la cobla. Però com passa amb tantes altres coses, han de venir els de fora a lloar-ne les excel·lències mentre molta gent d’aquí segueix ignorant el que li és més propi.
Lluís Subirana. Director