Esperit de Festa 28-11-09

El 8 de març de 1918, quan havia fet els 18 anys, Josep Pla va començar a escriure un dietari en una llibreta de comptabilitat amb cobertes de color gris. Aquest fou l’origen d’El quadern gris que conté anotacions fins al 15 de novembre de 1919. Dos anys de la vida d’un jove que tenia l’afany de ser escriptor, que va anar anotant en forma de notes diverses, de viatge, i també amb judicis polítics, amb crítiques literàries i especialment amb les seves impressions i sensacions vitals sobre el paisatge, la vida familiar, universitària i tot allò que configurava el seu entorn quotidià.
En acomplir-se el 90 aniversari de l’inici d’aquest dietari vàrem començar a emetre, dins del nostre programa Sardanes a Ràdio Sabadell, una selecció a cura del company Jordi Saura de les anotacions fetes per Josep Pla al seu dietari fent-les coincidir gairebé amb les dates en què foren escrites feia 90 anys. Així, al llarg de 27 programes que van des del 30 de març de 2008 fins al de demà 29 de novembre, hem retut un homenatge a un personatge de la literatura catalana que si bé en alguns aspectes de la seva vida ha generat una certa controvèrsia, el reconeixement a la seva obra literària ha estat unànime. Comento aquest fet com a una afirmació sobre la nostra línia programàtica que vàrem deixar molt clar tot l’equip en fer-nos càrrec dels programes Esperit de Festa i Sardanes a Ràdio Sabadell ara fa ja sis anys: fer, més que uns programes DE sardanes, uns programes AMB la sardana com a protagonista dins d’uns continguts també culturals, literaris, tradicionals, festius i històrics. Espais com els Apunts d’Història, Paisatge amb sardana, L’enregistrament històric, Sardanes que hem ballat, La sardana més enllà de la cobla, entre altres, així ho avalen. Tornant als 27 programes dedicats a El quadern gris vull referir-me a un altre aspecte d’aquestes emissions: la música que ha acompanyat la lectura dels textos literaris. I dic amb tota propietat la música, no les sardanes, perquè l’emissió d’aquestes han anat totalment coordinades amb molts altres gèneres musicals catalans o universals que, gràcies a la completíssima discografia de Jordi Saura ens ha estat possible aplicar en cada fragment del text.
Com a director d’aquests programes vull expressar el meu agraïment a tot l’equip, en especial al Jordi que ha estat qui ha escollit textos i músiques, i la meva satisfacció pels comentaris favorables que els nostres oients ens han fet arribar, tant aquells que ja coneixien aquesta obra de Josep Pla com els qui, per primera vegada, s’han sentit atrets per aquest extraordinari dietari obra de referència cabdal de la literatura catalana.
I, tornant a les músiques, un darrer apunt. Un dels nostres fidels oients ens manifestava el seu rebuig a les sardanes que en el darrer programa sobre El quadern gris vàrem incloure només amb versió d’un curt i un llarg i sense introit ni cop final. Una opinió que evidentment respectem però que, en aquest fet concret, no compartim per la raó següent: entre dissabtes i diumenges portem 670 programes emesos. Això representa que hem programat unes 3.500 sardanes el 99% de les quals amb el seu corresponent introit, dues de curts, dues de llargs i el fora, llevat alguns enregistraments especials i les eliminatòries de la sardana de l’any que ja ens venen amb un curt i un llarg. Això demostra que som perfectament conscients de com s’han d’emetre les sardanes. Però al llarg de totes les 27 emissions sobre El quadern gris hem fet il·lustracions musicals referents a diferents tipus de música amb la finalitat que aquesta acompanyés, reforcés o complimentés el text literari, per tant, el que priva és la MÚSICA no exactament la forma o l’estructura de la mateixa. Considerem innecessari enmig d’una frase literària reforçada amb una música un introit i un fora que trencaria la seva harmonia. Per acabar, reitero el compromís de tot l’equip en seguir oferint, des del context d’uns programes AMB sardanes, tot allò que, a mesura de les nostres possibilitats i capacitats, podem fer per enaltir la nostra cultura i el nostre país.
Lluís Subirana. Director