diumenge, 8 de novembre de 2009

Esperit de Festa 07-11-09

Tots els pobles i comunitats nacionals s’han anat definint i enfortint a partir de moments i processos històrics que marquen un abans i un després. Així, el segle XIX, va significar per Catalunya un tombant decisiu en tots els aspectes: cultural, econòmic i sociopolític a partir del moviment de la Renaixença. Això va motivar que en els primers moments de l’empenta catalanista se celebressin, l’any 1880 el primer, i l’any 1883 el segon congrés catalanista per tal d’accentuar la necessitat d’un catalanisme cultural i clarament polític que sorgia de la mateixa entranya de la nostra realitat nacional.
En el moment present, quan Catalunya no ha culminat encara els processos de recuperació ja endegats aleshores, que ens trobem en un món que canvia vertiginosament i ens afecten nous problemes d’àmbit europeu i mundial, immersos com estem en un món globalitzat i en xarxa, tenim la necessitat d’enfortir els nostres components identitaris i les nostres estructures de poder, mantenint-nos sempre fidels a la consistència històrica, social i cultural de Catalunya i a la seva voluntat de superació.
És per tot això que a finals de l’any 2008, coincidint amb el 125 aniversari del segon congrés del 1883, un grup de persones va considerar que era un moment idoni per a endegar una reflexió catalanista de gran abast, per a diagnosticar situacions, actualitzar conceptes, obrir itineraris i incentivar voluntats i aconseguir fites concretes. Això va culminar amb l’organització del Tercer Congrés Catalanista 2008-2009 per tal d’incidir en els àmbits culturals, artístics, científics i socials i projectar-los a la societat catalana d’avui.
Malgrat de comptar amb el suport de congressistes d’honor com Heribert Barrera, Pasqual Maragall, Jordi Pujol i Joan Rigol, expresidents de la Generalitat i del parlament de Catalunya, i de que formessin part del consell assessor una trentena de noms representatius de la cultura, la ciència i l’economia, i també del suport d’institucions com el Col·legi de Doctors i Llicenciats en filosofia, ciències i lletres, de la Universitat Catalana d’Estiu, del Cercle d’Estudis Sobiranistes i del Col·legi d’Economistes de Catalunya, l’organització s’ha trobat amb el refús i el menyspreu de les màximes institucions polítiques catalanes que li han negat el suport econòmic i logístic i amb el silenci còmplice dels grans mitjans de comunicació que han ignorat tot el treball que s’ha fet al llarg d’aquest any 2009.
En aquest congrés hi he participat en l’àmbit Cultura i Llengua, presidit per l’historiador Jaume Sobrequés. També vaig enviar una comunicació sobre el tema Cultura popular i tradicional titulada Cultura popular integradora que es va llegir a les jornades de debat que es van celebrar a la ciutat de Tremp. Dissabte passat, 31 d’octubre, vaig assistir a la jornada de cloenda d’aquest àmbit de cultura i llengua amb el corresponent plenari que es va celebrar a Barcelona, concretament a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya.
De les conclusions d’aquesta ponència que afecten a l’àmbit de la cultura tradicional i popular els en parlaré la propera setmana.
De moment, per si no ho sabien, ara ja saben que a Catalunya, amb el rebuig d’uns i el silenci còmplice d’altres, s’ha celebrat el Tercer Congrés Catalanista, un exemple més de que hi ha gent que, malgrat tot, segueix treballant pel país sense defallences ni claudicacions.
Lluís Subirana. Director