Esperit de Festa 14-11-09

Seguint amb el tema del Tercer Congrés Catalanista, que es va iniciar l’any 2008 i que aquests darrers mesos del 2009 està convocant les sessions finals plenàries dels àmbits de societats i valors, de cultura i llengua, de política, i d’economia i innovació, el dissabte 31 d’octubre vaig assistir a la jornada de cloenda de l’àmbit cultura i llengua que, presidit per l’historiador Jaume Sobrequés, es va celebrar a Barcelona, a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya. De les conclusions que afecten a l’àmbit de la cultura tradicional i popular catalana debatudes a les sessions de treball, en faig un breu resum per tal de posar-les en consideració de tots els interessats.
“De cara a la joventut caldria establir crèdits de lliure elecció dins de les associacions perquè hi puguin accedir i al mateix temps, convenis de formació i treball perquè puguin treballar per les associacions i els serveixi per a la universitat. Aquesta seria una bona forma d’incloure gent jove a les associacions.” “Cal un millor accés al finançament públic i privat amb menys burocràcia i més realisme i una nova llei de mecenatge efectiva perquè la que hi ha ara no funciona.” “S’ha de refundar el centre de promoció de la cultura popular i tradicional depenent de la conselleria de Cultura de la Generalitat perquè actualment no cobreix les expectatives i necessitats de les associacions catalanes.”
“Hi ha cinc federacions de cant coral i es passa de mil corals a tota Catalunya però preocupa la manca de formació i d’implicació de les administracions públiques.” “Hi ha una gran mancança de formació musical i coral a Catalunya. Un exemple és que en alguns centres escolars el professor d’educació física fa les classes de música.” “El país és molt ric en autors però si volem donar a conèixer algun autor és extremadament difícil perquè no es troba ningú que recuperi o editi les seves obres. No hi ha cap departament de la Generalitat que esmerci cap esforç ni doni cap resposta en aquest sentit.” “Les corals infantils no es poden moure pel territori per entrebancs de la llei. No es tipifica, per exemple, un monitor especialista en corals infantils que ajudi l’entitat sense ànim de lucre per poder desplaçar la canalla i potenciar els concerts. L’administració no respon i fa cas omís a aquestes peticions.” “Els mitjans públics no recolzen la cultura popular ni l’associacionisme ni la societat civil. Hi ha programes de televisió dedicats a la cuina, al vi, als bolets, però cap programa referent al món associatiu, amb monogràfics dedicats un dia als castellers, un altre als geganters, al cant coral, a la dansa tradicional, a les sardanes, etc. I si això es planteja a la Televisió de Catalunya diuen que si es troba qui ho pagui ho faran. Resposta inadmissible en una televisió pública que, una bona part, ja la paguem entre tots.”
“Actualment se celebren tres fires: la de teatre a Tàrrega, la de la música viva a Vic i la d’Arrel Tradicional a Manresa, però totes destinades a la promoció i contractació de grups professionals. És necessària també una fira sobre tots els temes de cultura popular i tradicional amateur i de l’associacionisme català en el seu conjunt.”
Aquests són alguns punts que formen par de les conclusions provisionals de l’àmbit de cultura i llengua, en el seu grup de treball referent a la cultura popular i tradicional, i que l’organització del Tercer Congrés Catalanista té l’interès, si aconsegueix els recursos econòmics necessaris, de difondre-les abastament per tots el mitjans possibles.
De moment, valgui aquesta resumida informació que, des de la Torre de l’Aigua, hem volgut fer arribar a tots els nostres oients.
Lluís Subirana. Director