dissabte, 6 de juny del 2009

Rebobinant records. Memòries (1938-2008)

Rebobinant records
Memòries 1938-2008
(Edició limitada no comercial)
Introducció
En aquest exercici de rebobinar els meus records de 70 anys, i d’explicar-los el millor possible, he de dir que, conscientment, me n’he guardat alguns que, sense oblidar-los mai, formen part de la meva més estricta intimitat. Records i vivències, emocions i sensacions, que en un moment o en un temps determinat han format part de la meva vida i que mereixen ser considerats com a situacions excepcionals.
He procurat ressaltar la rellevància de tot allò que ha tingut un protagonisme emergent, és a dir, de mi cap enfora, evitant al màxim les referències personals de mi cap endins. Vull dir que, sense manifestar preferentment la meva manera de ser interior he intentat reflectir les meves actuacions més de caràcter públic que no individual i, sense oblidar l’entorn familiar, donar preferència a l’entorn professional, cultural i cívic.
Amb aquest recull no pretenc altra cosa que deixar constància d’uns fets, d’unes vivències, que han significat el meu cicle vital al llarg d’aquests setanta anys referenciats. No hi ha cap pretensió en el sentit que tot el que explico, tot el que he fet, tingui res d’excepcional. Simplement és una relació cronològica de coses viscudes que em plau deixar-ne testimoni escrit ara que encara m’és possible recordar-les.
Molts dels noms esmentats en aquestes pàgines avui ja no són entre nosaltres. També cal dir que les referències a determinats llocs, citats especialment en les meves ocupacions professionals, han sofert una gran transformació ja que els locals industrials han cedit els seus llocs majoritàriament a promocions immobiliàries.
El material gràfic reproduït és només una petita mostra dels centeners de fotografies que, al llarg d’aquests 70 anys, han anat deixant constància dels esdeveniments més singulars: festes familiars, viatges, reconeixements i homenatges, presentacions de llibres, conferències, etc. He escollit aquestes fotografies, com podien haver estat unes altres. Unes en blanc i negre, altres en color, unes de més qualitat que altres, però totes elles representen algun moment important de la meva vida.
Fins aquí, doncs, punt i seguit. Perquè la vida continua i l’activitat no s’atura. Aniré emmagatzemant els fets del dia a dia per, potser, més endavant tornar a rebobinar nous records.
Finalment, el meu agraïment a totes les persones que han estat els protagonistes d’aquesta meva història vital. En primer lloc a tota la família, i en especial a l’esposa, els fills, els néts, sense oblidar els pares i el germà. I, després, a totes aquelles persones, amics i amigues, companys de feina i d’activitats, representants d’entitats i d’institucions que m’han ajudat decisivament a arribar fins aquí perquè, com va deixar escrit Tagore “El millor no ve sol, ve amb l’ajuda de tots.”
Lluís Subirana
Sabadell, maig 2009