Esperit de Festa 20-06-09

Fa unes setmanes els vaig parlar que l’organització Capital de la Cultura Catalana havia incorporat la sardana entre les candidates a l’elecció dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra amb la voluntat de promoure, divulgar, sensibilitzar i salvaguardar el ric patrimoni cultural immaterial català i andorrà. El patrimoni cultural immaterial es manifesta, essencialment, en els àmbits següents: tradicions i expressions orals; arts de l’espectacle, com ara la música tradicional, la dansa i el teatre; usos socials, rituals i actes festius; coneixements i usos relacionats amb la naturalesa i l’univers, i tècniques artesanals tradicionals. En aquest àmbit la Unesco té una llista de noranta elements representatius d’arreu del món, entre els quals hi ha la Patum de Berga i el misteri d’Elx.
Una llista de cent candidatures optaven a convertir-se en un d’aquests deu tresors a afegir als ja reconeguts. Durant tot el passat mes de maig es van posar a votació, bàsicament per internet, en la qual hi han participat 37.418 persones, residents a 705 municipis catalans i parròquies andorranes, que han emès un total de 229.489 vots. Cada persona participant podia votar una o fins a deu de les propostes. També hi ha hagut vots emesos des de 46 països, procedents de catalans i andorrans residents a l’exterior.
La classificació de les 10 primeres ha quedat així: 1) la Diada de Sant Jordi, amb el 12’67% dels vots emesos, 2) la sardana amb el 9’41%, 3) els castells amb el 5’89%, 4) el Focs de Sant Joan i la Flama del Canigó amb el 4’53%, 5) les representacions de la Passió amb el 4’18%, 6) els Balls de Diables i Correfocs amb 4’04%, 7) la Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell amb 2,17%, 8) la Festa Major de Vilafranca del Penedès amb 1’14%, 9) la Festa de la Misteriosa Llum de Manresa amb 1’09% i la Patum de Berga que ja ha estat automàticament classificada atès que, com ja he comentat abans, ja va ser declarada Patrimoni Immaterial per la Unesco.
Cal remarcar que, entre les classificades entre els llocs 11 al 40 hi ha els pessebres, els pastorets, l’Escolania de Montserrat, la Diada de l’Onze de Setembre, el Mercat del Ram de Vic, el cant coral i els bastoners, entre altres. I del lloc 41 al 100, citar, per exemple, el ball de gitanes, les caramelles, la castanyada, les Fires de Santa Llúcia, els trabucaires i els tres tombs, entre altres.
Finalment unes dades a tenir en compte: la sardana en segon lloc, amb més de 20.000 vots repartits per tot Catalunya i l’estranger; la sardana en segon lloc davant d’altres opcions que tenen un ressò mediàtic molt més important; la sardana en segon lloc demostra la seva vigència i popularitat i, un darrer apunt: com he dit, les votacions s’han fet per internet i aquestes noves tecnologies les utilitzen molt més les noves generacions. Ho dic per a tots aquells que diuen que la sardana només interessa la gent gran.
Resumint, si això no acaba de decidir el Govern de Catalunya a nomenar la sardana Dansa Nacional és que viuen en un altre món, que evidentment no és el nostre. Que no s’estranyin, doncs, de la cada vegada més gran abstenció.
Lluís Subirana. Director