dimecres, 10 de juny del 2009

Poema de la setmana 23/2009

Del llibre Poemes de foc i cendra
Il·lustracions de Montserrat Senserrich
Edicions de Gràfic Set
Natura

El camí serpenteja
entre grans ginesteres
pentinades pel Corpus.
Amb el sol a l’esquena
segueixo, amatent,
la meva fidel ombra.
Les senyals dels pneumàtics
han fet desaparèixer
les roderes dels carros.
Darrere els matolls
s’amaguen, adormits,
insectes invisibles.
El vermell de roselles
i el groc de ginesteres
fan una gran senyera.