Del llibre Poemes de foc i cendra
Il·lustracions de Montserrat Senserrich
Edicions de Gràfic Set. Sabadell
T’abaixava, lentament,
la daurada cremallera
que et partia l’esquena.
Et relliscava per l’espatlla
el vestit de seda transparent
que havies lluït aquella nit.
Davant nostre, el mirall
reflectia la teva nuesa
com la lluna en un estany.
Part del carmí dels llavis
l’havies deixat a la copa
amb què brindaves pel teu èxit.
La resta el vas guardar per a mi
sabent que jo ja em conformaria
amb les escorrialles del teu amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada