dissabte, 30 d’octubre de 2010

Esperit de Festa 30-10-10

L’editorial del número 20 de la revista Tornaveu, que edita l’Ens de Comunicació Associativa, sota el títol Un país no es pot inventar ni en la televisió fa unes interessants reflexions sobre la necessitat d’una major projecció de la cultura popular als mitjans de comunicació que, de manera resumida, reprodueixo. Diu: “La iniciativa de celebrar un seminari sobre associacions i mitjans de comunicació en el marc de l’auditori de TV3 ha possibilitat un diàleg entre la institució més poderosa de l’àmbit de l’audiovisual i un centenar de directius de l’associacionisme cultural, implicats a millorar l’escàs ressò que l’activitat del sector té en el conjunt de la premsa, la ràdio i la televisió.”... “Cadascú expressà lliurament les frustracions del món associatiu i les dificultats dels mitjans a l’hora de recollir l’allau d’informació que genera la cultura popular. TV3 va estar representada per alguns dels seus professionals més prestigiosos, com per exemple: Raquel Sanz i Joan-Carles Peris, imatges dels telenotícies. Al seu torn, la Corporació hi aportava Quim Rutllant, conductor de programes de Catalunya Ràdio. Jaume Fabra va fer entendre les dificultats de la recepció de la informació des de dins d’un diari, mentre Sita Vilaró, en representació de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, exposava que aquesta era el mecanisme de transmissió de la informació associativa, Josep Ritort s’afegia al criteri en representació de la premsa gratuïta i Saül Gordillo feia entendre el paper de les agències de notícies, concretament l’ACN que dirigeix. El món d’Internet era representat per Jaume Albaigés i per l’editora de Vilaweb, Assumpció Maresma. També hi assistiren el coordinador de l’Ens, Joan Ramon Gordo, Joan Maluquer, president d’Heptàgon, editors de Tornaveu, i Pere Baltà que n’és el director. Tots plegats, amb l’aportació de documentades intervencions, van construir una anàlisi crítica de la dicotomia associacions - mitjans de comunicació, que es produïa per primera vegada d’una manera constructiva. Els representants dels mitjans reconeixen l’escassa informació que divulguen malgrat el cabal que genera la cultura popular i els dirigents associatius van entendre les dificultats de decidir què apareixerà en pantalla, sortirà a les ones i a l’espai Internet o s’imprimirà sobre paper dels diaris.”... “Es podria dir que s’ha construït un pont que pot contribuir a la rectificació de certs plantejaments. El sardanisme i els ateneus estan especialment queixosos, però alguns altres àmbits culturals s’han sentit reflectits darrerament a la petita pantalla catalana: les corals, les havaneres, el teatre amateur, les fires i les festes majors. S’han observat actituds de canvi en el darrer període i el seminari va servir per a conèixer properes programacions, com un nou espai de música popular en català.”L’editorial també fa referència a la sèrie Ventdelplà sobre la qual vaig opinar la setmana passada. Diu: “El darrer capítol de la sèrie Ventdelplà fou una positiva sorpresa en recollir una festa major on se’ns mostrava una cercavila amb gegants i nans i acompanyament musical d’instruments tradicionals, els espectacles d’animació infantil eren en català i el ball, a part de recuperar el popular ball del fanalet, l’oferia una de les més prestigioses cobles orquestra, que interpretava estàndards internacionals en català. Fou una prova més que es va cap a una televisió que reflecteixi també el patrimoni cultural popular.”
Fins aquí el contingut resumit d’aquesta interessant aportació informativa. Cal esperar doncs que la dita popular que diu: “Parlant la gent s’entén”, es faci realitat i la presència de la cultura popular als mitjans de comunicació en surti reforçada.
Lluís Subirana. Director