dissabte, 9 d’octubre de 2010

Esperit de Festa 09-10-10

El passat dissabte 2 d’octubre, al Teatre Principal es va celebrar l’acte commemoratiu de l’inici de l’Any Crusafont amb motiu d’escaure’s aquest any el centenari del seu naixement. Miquel Crusafont i Pairó és una figura vital en la història científica de l’estat espanyol. Els seus estudis en paleontologia, desenvolupats entre els anys 40 i 80 del segle passat, van donar un gir al plantejament científic que existia i van situar Catalunya entre les primeres potències mundials en investigació paleontològica. A banda del ressò que va tenir en l’àmbit purament científic, Crusafont va ser un personatge molt actiu en la vida cultural de la ciutat de Sabadell. Polifacètic, bon divulgador i compromès amb la seva ciutat natal, va aconseguir focalitzar-hi tota la seva activitat i reunir-hi personalitats reconegudes mundialment. Com a fruit de la seva tasca, avui podem gaudir de l’Institut Català de Paleontologia i de la fama que la ciutat de Sabadell va adquirir gràcies a la seva recerca. És per tots aquests motius que s’ha iniciat l’organització de l’Any Crusafont per tal de recordar la figura del paleontòleg i donar a conèixer a les noves generacions la importància que va tenir en diversos àmbits de la seva vida. Amb aquest objectiu, i convençuts que es tracta d’una commemoració amb gran ressò, s’ha creat una Comissió en la qual hi estan representades totes aquelles entitats i persones que, d’una forma o altra, estan o han estat vinculades amb la figura del Dr. Crusafont. La missió d’aquesta comissió no és altra que preparar tot un any ric en activitats, destinades a un públic divers, per tal de difondre la figura i obra d’aquests sabadellenc internacional.
Tinc un record molt especial del Dr. Crusafont. Durant més de dos anys vaig anar unes hores entre setmana a casa seva. Al segon pis ell hi tenia el despatx biblioteca. Allà, tot sol, ja que el Doctor per aquells temps viatjava molt, m’entretenia fent fitxes, ordenant llibres, arxivant la correspondència que mantenia amb personalitats de tot el món, llegint articles científics i passant a màquina apunts i conferències que donava arreu, repassant proves de les seves publicacions i aprenent un munt de coses que no estaven pas a l’abast dels nois de la meva edat. Els diumenges al matí jo anava al Museu a netejar i classificar fòssils i vaig tenir l’oportunitat d’anar a les sessions i excursions dels Cursets Internacionals de Paleontologia que el Doctor Crusafont organitzava. Això em privava de seguir als meus companys, de jugar al futbol o d’anar a concursos de sardanes, però em considerava privilegiat de formar part de l’entorn d’uns personatges que admirava sincerament i dels quals vaig aprendre moltes coses. Aquelles experiències de joventut ocorregudes entre els meus 17-19 anys, les he considerades sempre molt importants i m’han estat molt útils en moltes circumstàncies. Per això, a la gratitud pel tracte comprensiu i familiar que ell hem dispensà sempre, cal afegir-hi l’admiració i estimació que per la seva persona i la seva obra, prou lloada i reconeguda abastament, sempre he tingut. Ja, molts anys després, quan jo era president de Sabadell Sardanista, ell solia venir a les audicions de sardanes que llavors celebràvem a la Plaça Marcet. Ens saludàvem, jo sempre l’anomenava Doctor, i ell em preguntava alguna cosa sobre la cobla o la sardana que s’interpretava en aquells moments. En acomiadar-nos, es posava la mà a la butxaca de l’americana i em donava diners: “Té Lluís, per la sardana”, i marxava lentament amb les mans al darrera indagant qui sap quina teoria sobre el rodar de l’univers i l’oscil·lar de les rotllanes.
Un exemple més de que un gran personatge, un català universal, també s’havia sentit interessat per la sardana.
Lluís Subirana. Director