dilluns, 4 d’octubre de 2010

Esperit de Festa 02-10-10

En un dels comentaris de la temporada passada vaig fer esment de la impressió favorable i l’interès per la sardana que havien demostrat, durant la seva estada per terres catalanes, personalitats del cinema com l’actriu Madeleine Carroll, l’escriptor Truman Capote o el músic Artie Shaw, entre altres.
Sobre aquest darrer, Biel Castelló, músic de La Principal de la Bisbal, ha publicat un interessant i documentat llibre que ha titulat Artie Shaw. Un americà a Begur. En ell ens explica que el famós clarinetista va visitar Begur i li va agradar tant que l’any 1956 s’hi va fer construir una casa. Més que per la seva música, al poble Artie era conegut pels seus matrimonis. Es va casar i divorciar vuit vegades i amb dones famoses, entre elles Lana Turner i Ava Gardner. El qui sí sabia de les seves grans condicions musicals era Ricard Viladesau que un dia se’l va trobar pel carrer i li va confessar la seva admiració demostrant-li que coneixia algunes de les seves obres i que admirava els seus grans concerts amb el clarinet. Així va ser com va néixer una gran amistat entre els dos compositors, músics i instrumentistes. Això va fer que Artie es convertís en un enamorat de les sardanes que anava a escoltar i veure ballar al passeig de Palamós, a la plaça Nova de Palafrugell i a la plaça de l’Església de Begur. Fins hi tot es diu que una vegada ell es va fer càrrec de l’import de la cobla. Viladesau el va convidar a escoltar La Principal de la Bisbal i, en acabar, l’Artie va felicitar efusivament tots els músics i, en especial, al seu director Conrad Saló. Viladesau explicava que a la mitja part d’una audició, tot fent broma amb els músics, Artie va agafar la seva tenora i va provar de fer-la sonar. Tan gran va ser la impressió que li va causar la música de la sardana i el so de la cobla que, conjuntament amb un altre conegut seu, l’escriptor català Jordi Sarsanedas, va escriure per a la productora cinematogràfica americana Paramount el guió d’una pel·lícula que mai es va arribar a rodar i que havia de portar per títol Sardana per a una trompeta de jazz. Cal dir que a més de compositor i músic Artie Shaw va actuar com a actor en dues pel·lícules, sempre interpretant-se a ell mateix. I també que, l’any 1982, el director de cinema José Luis Garci va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera amb Volver a empezar, utilitzant en la seva banda sonora la versió històrica d’Artie Shaw i el seu famós Beguin the Beguine.
Com el títol d’aquesta cançó que el va fer famós, la vida d’Artie sempre va ser un “tornar a començar”. A més de casar-se i divorciar-se vuit vegades, durant la segona guerra mundial es va allistar a l’exèrcit, va viure a diferents estats d’Amèrica, a Mèxic i sis anys a Begur. Va tocar i experimentar diferents estils de música, va fer cinema, va dissoldre i tornar a formar la seva orquestra diverses vegades i ho va deixar tot per escriure. El llibre de Biel Castelló ens ofereix una síntesi magnífica de la seva complexa personalitat. L’any 2002, per iniciativa de l’Ajuntament de Begur i La Principal de la Bisbal, es va enregistrar el CD de sardanes Artie Shaw. Un americà a Begur, disc que va servir per retre homenatge al músic excepcional que un dia va decidir unir part de la seva vida a Begur i que es va impressionar per la nostra música i la nostra dansa de la sardana.
Lluís Subirana. Director