Cursa matinal
De bon matí, corro tot sol
per l’estret i polsós camí
paral·lel al curs sinuós del riu.
La gorra em protegeix del sol
i retén la suor que, per l’esforç,
vol lliscar, abundosa, front avall.
Apareix un gos que em segueix
lladrant i voltant al meu entorn
fins que un xiulet llunyà el crida.
Ressegueixo la taca d’ombra que
projecta una llarga filera d’arbres
abans que el sol els sobrepassi.
La natura és l’únic espectador
de la cursa contra mi mateix.
Sense cap intent de rècord a batre
torno a ser el primer, i l’últim,
a arribar, de nou, al punt de partida.
per l’estret i polsós camí
paral·lel al curs sinuós del riu.
La gorra em protegeix del sol
i retén la suor que, per l’esforç,
vol lliscar, abundosa, front avall.
Apareix un gos que em segueix
lladrant i voltant al meu entorn
fins que un xiulet llunyà el crida.
Ressegueixo la taca d’ombra que
projecta una llarga filera d’arbres
abans que el sol els sobrepassi.
La natura és l’únic espectador
de la cursa contra mi mateix.
Sense cap intent de rècord a batre
torno a ser el primer, i l’últim,
a arribar, de nou, al punt de partida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada