Esperit de Festa 22-05-10

Dissabte passat 15 de maig, en un viatge organitzat per Sabadell Sardanista, vàrem ser a Perpinyà per assistir a la final de la 21a edició de la Sardana de l’Any, sota l’organització de la Federació Sardanista de Catalunya i la col·laboració de la Federació Sardanista del Rosselló. L’autocar, amb 35 persones entre membres de junta, acompanyants i col·laboradors, va sortir de Sabadell a les 9 del matí. Vàrem fer una parada a Thuir per dinar i per visitar les famoses caves Byrrh, fundades fa més de cent anys pels germans Violet i on s’elaboren vins aromatitzats amb plantes diverses. L’impressionant edifici, una antiga estació de ferrocarril construïda el segle XIX per Gustave Eiffel, el mateix que va construir la famosa torre parisenca que porta el seu nom, conté en les seves nombroses tines milions de litres de vins dolços aromatitzats, i entre elles la bota de roure més gran del món amb capacitat per a més d’un milió de litres. Després prosseguírem el viatge fins al Palau de Congressos i Exposicions de Perpinyà. Aquest any, i per primera vegada donada la gran demanda d’entrades, unes 1.000, es van tenir de fer dues sessions, a les 3 i a les 6 de la tarda.
A la primera part les cobles Mediterrània i Mil·lenària van interpretar les 10 sardanes finalistes. Cada assistent podia escollir tres títols que, una vegada escrutats el vots, van donar els següents premis: Premi Sardamòbil atorgat en base als vots rebuts per SMS a la sardana Gresca pirata d’en Xavier Piñol. Premi Federació, atorgat pels responsables de les 32 emissores de ràdio que han emès les eliminatòries durant aquest any, a la sardana El palau de la Fosca, de Pitu Chamorro. El segon accèssit, amb 482 vots, va ser per la sardana Prada-Ripoll de René Picamal, i el primer accèssit, amb 501 vots, per Natura, mar i muntanya de Joaquim Soms. Finalment, amb 582 vots, va ser proclama Sardana de l’Any 2009 Cap d’any a Tossa del compositor de Cabrils, Sigfrid Galvany.A la segona part, un extraordinari concert. Les dues cobles, més arpa i percussió, sota la direcció de Jesús Ventura, van interpretar la versió musical que Martínez Comín va fer del poema Canigó, amb l’Esbart Manresà i les veus de Teresa de la Torre i Xavier Mestres. Una actuació magistral, tant a nivell musical, narratiu, coral i de dansa que va captivar els espectadors. Una obra de gran nivell que hauria de ser presentada als escenaris del món. Com a cloenda, la interpretació de Sant Martí del Canigó de Pau Casals, i les estrenes en versió per a dues cobles d’El cant dels Pirineus de Galdric Vicenç i Ciutat Reial de René Picamal. Com ja és habitual el concert va ser presentat amb solvència per Rut Martínez i Josep Baiges.
I un apunt en relació a les sardanes guanyadores que, com cada any, poden suscitar comentaris de tots el gustos. La Sardana de l’Any és aquella que després d’aconseguir ser seleccionada per un jurat entre les gairebé 250 sardanes estrenades en el decurs de 2009, ha superat les corresponents eliminatòries, amb un total d’uns 18.000 vots emesos, i ha obtingut el màxim de vots a la gala final. Independent de quines siguin les valoracions tècniques que sobre la mateixa es puguin fer, és evident que és un reflex dels gustos imperants dels habituals seguidors d’aquest certamen més atents a les seves qualitats balladores que concertístiques.
I, per acabar, informar que la propera edició de la Sardana de l’Any serà a Granollers, el 28 de maig de 2011.
Lluís Subirana. Director